Sopa de Cabra

Cua a La Rambla, però res d’abrics de pell, perles o cigars havans. Els qui esperen per accedir al Liceu avui no tenen res a veure amb la imatge mental que molts tenim associada al públic d’aquest cèntric auditori de la ciutat comtal. Avui ningú no espera escoltar La Traviata, sinó que el Gran Teatre penja un previsible cartell de Sold out per a la fita que hi té lloc: el retorn de Sopa de Cabra. Després de gairebé una quinzena d’anys des de la separació de la banda i cinc anys després d’una primera retrobada puntual al Palau Sant Jordi, el Suite Festival acull un esdeveniment esperat per molts.

Mica en mica, els fidels seguidors de la banda gironina van omplint l’immens teatre: platea, amfiteatres, llotges, proscenis... arreu s’omplen les butaques i ràpidament arriba l’hora esperada. La megafonia del Liceu anuncia que en tres minuts començarà l’espectacle i els fans impacients coregen a crits el nom del grup. De sobte, un crit mític pronunciat per la veu de Gerard Quintana: “Bona nit, malparits!” i aparició dels membres de Sopa pel passadís central del pati de butaques. Tothom dempeus, aplaudiments a dojo, salutacions, abraçades a les primeres files i ja són dalt de l’escenari.

Dos temes del nou treball discogràfic –Cercles (RGB Suports, 2015)– enceten el repertori; cançons acompanyades d’audiovisuals que ho fan tot més rodó. Tot seguit, el vocalista aprofita les formes que dibuixen els llums de sala per recordar que “no hem de perdre el somriure; avui el Liceu ens dibuixa somriures”. I a la tercera cançó ja s’encén el caliu, tothom la coneix, tots la canten; “Si et quedes amb mi” fa aixecar un públic emocionat alhora que motivat que no sap quedar-se assegut. Tampoc no falten pancartes amb missatges i les estelades penjades a les balconades de cada pis, els crits que llancen elogis a la banda o que els fan peticions, i fins i tot la vetllada compta amb roba interior serigrafiada que volant arriba als peus dels músics. L’ambient és de festa, dalt i baix de l’escenari.

Cap a la meitat del repertori, arriba el moment de fer passar un dels convidats de la nit. Un més que conegut de la banda, un amic proper, el que dorm a l’altra banda de la paret d’en Quintana: en Xarim Aresté fa entrada a l’escenari, acompanyat per la seva guitarra ben guarnida amb una lluenta corretja de purpurina rosa. Tot i que el cantant dels Sopa de Cabra afirma que últimament el seu company de pis està molt “jazzero”, el flixanco que va ser vocalista de Very Pomelo ve a fer el que millor sap fer: rock’n’roll. Així, interpreten dos temes més del nou àlbum dels gironins i caldegen encara més l’ambient del Liceu.

Els moments d’agraïments comencen a arribar i “Els teus somnis” és un moment ideal per afirmar que volem seguir somiant, per donar les gràcies a tots els que han fet possible aquesta nit de somni. Es nota que els de sempre: Josep Thió, Pep Bosch, Jaume Soler ‘Peck’, Francesc "Cuco" Lisicic i Gerard Quintana, juntament amb les noves incorporacions: Valen Nieto –també productor del darrer àlbum– i Ricard Sohn, s’ho continuen passant d’allò més bé fent música.

Però encara queda algú per aparèixer a l’escenari, una veu femenina que no deixa ningú indiferent. És Joana Serrat qui canta a dues veus la cançó que dóna títol a l’últim treball discogràfic de Sopa de Cara. També cal destacar que hi ha altres artistes camuflats entre el fans; Gerard Quintana divisa els Projecte Mut al prosceni més alt o fa una menció especial per als grans productors musicals Santos & Fluren.

I ara sí que tot pren embranzida, arriba el moment dels temes que faran tremolar el Gran Teatre del Liceu per més tranquils que siguin. I és que tothom esperava amb candeletes poder corejar “Camins” o ballar “El boig de la ciutat” com si no hi hagués demà. Bisos amb aplaudiments incessants faran que reapareguin els components de Sopa de Cabra i els convidats per acabar la nit com es mereix. Comencem a acabar amb un “Mai trobaràs” en acústic i... sí, acabem amb un contundent “L’Empordà” que ens recorda que per més que el temps passi: com més vells, més tocats de l’ala.