Obeses

Obeses han culminat un 2015 pràcticament immillorable. El començaven al Teatre Lliure de Barcelona amb el musical 'Frank V', continuaven amb la presentació de Monstres i princeses (Música Global, 2015), el seu tercer disc, i l'espectacle 'Obeses 3D' on s'acompanyaven de la Banda Municipal de Barcelona i un cor mixt. El grup, però, no s'atura i per a aquest 2016 ja prepara nous reptes tant o més ambiciosos. 

Els últims mesos heu fet un musical, l'espectacle 'Obeses 3D', heu publicat nou disc... Què us queda?

Arnau Tordera: Aquí és on entra el repte de reinventar-se. Quan vam gravar Zel hi havia una peça, "L'ombra sols fuig en la nit", que crèiem que era una peça insuperable des del punt de vista de la dimensió, de la grandiositat i de la transcendència de la peça, però amb Monstres i princeses va aparèixer "La llegenda de la rosa i el drac". Tota limitació ve precedida per allò que has fet. Un cop assoleixes certs paràmetres i parteixes d'allí pots arribar on puguis imaginar. La imaginació és el vehicle que permet arribar a certs llocs que semblen impossibles i inassolibles.

Maiol Montané: La música és infinita i a mesura que et vas fent gran imagines encara més coses. Nosaltres no ens hem posat mai cap límit en res, per tant, podem imaginar fins l'infinit.

AT: Justament, a finals d'aquest 2016 Obeses estarà concebent un gran musical dedicat a la figura de Verdaguer. Serà el 17 de desembre a l'Atlàntida de Vic. Estem en un ritme constant de pensament per anar evolucionant i anar cap a senders desconeguts però apassionants.

Com serà aquest nou espectacle?

AT: Vam tenir la sort que dos grans il·lustres de les lletres osonenques com Pep Paré i Pere Tió, il·luminats per la nostra versió de "Rusó" i la manera com vam agafar una cosa que no era de la nostra contemporaneïtat i portar-la-hi, van imaginar que podíem fer el mateix amb els textos de Verdaguer, musicar-los i portar-los al món contemporani. Podem avançar que serà un gran espectacle de les dimensions que mereix l'obra de Verdaguer i en el qual Obeses farà tota la música i jo interpretaré la part vocal. Segur que serà meravellós!

Serà el projecte més complicat a què us heu afrontat?

MM: És un projecte més de la feina i del treball que fem constantment. Un disc, de la manera com ens l'agafem nosaltres, també és un projecte extremadament ambiciós.

AT: Obeses sempre tenim una màxima que és fer-ho de la millor manera possible. No plantegem una altra opció i això sempre suposa una exigència, en tot allò que fas. Sempre hi ha la voluntat d'excel·lir i això suposa ser sempre molt ambiciós en tots els passos que fas.

Obeses sempre penseu a molt temps vista?

AT: Un projecte de la dimensió d'Obeses requereix molt temps en tots els passos que fa. Quan arribem a presentar una cançó al públic hi ha dos anys de feina o més al darrere. Obeses imagina peces que no estem capacitats tècnicament per interpretar. Hem de fer un esforç tècnic i millorar com a instrumentistes per tal de poder-les interpretar i enregistrar. Això fa que Obeses vagi a dos anys vista. Ja estem pensant en 2017 i 2018. És una cosa amb la qual sempre hem comptat perquè dóna solidesa a allò que fas i la solidesa és fonamental.

"A finals d'aquest 2016 Obeses estarà concebent un gran musical dedicat a la figura de Verdaguer. Segur que serà meravellós!"

En aquests mesos fins al desembre, quin és el vostre calendari?

AT: Poder possibilitar que el màxim de gent possible pugui escoltar Obeses en directe. Ens hem adonat que quan la gent té la possibilitat d'escoltar i viure l'experiència Obeses en directe, en certa manera, la seva percepció del que és la música en directe canvia notablement, així que volem exportar la nostra música a tothom qui ho desitgi. També seguirem portant el projecte Obeses 3D a molts indrets. Obeses 3D ha estat un projecte que ha tingut una enorme fortuna pel que fa a la recepció del públic. La gent que l'ha pogut viure en parla meravelles.

Aquest any ha sigut el que us ha permès sumar més públic?

MM: Tot va lligat amb el camí que anem fent. Però sí, realment ha estat un any molt bo. Cada vegada hi ha més gent als concerts. Quan la gent té la possibilitat de veure'ns en directe s'adona que és un altre món. És un altre concepte i una altra manera d'entendre la música. La gent veu el nostre concert i durant aquella hora i mitja desapareix. Ha estat un any on ha vingut molta gent però no deixa de ser un resultat de tota la feina que anem fent.

AT: A mi sempre m'agrada destacar la fidelitat del nostre públic. Quan una persona es fa seguidor d'Obeses -si és que decideixes fer-te'n o és que no pots evitar-ho- esdevé un públic fidel. És un públic que s'implica moltíssim en la nostra música i en la nostra tasca artística. Afortunadament aquest any ha estat meravellós en aquest sentit.

Quina explicació trobeu a aquesta fidelitat?

AT: La particularitat que estàs vivint una experiència que no has viscut en cap altra ocasió. És una cosa única, indiscutiblement, i, per tant, això ha de fascinar. Obeses aporta una cosa que només aporta Obeses i, per tant, qui és addicte a Obeses ja no pot deixar de ser-ho.

"Quan la gent té la possibilitat d'escoltar i viure l'experiència Obeses en directe, en certa manera, la seva percepció del que és la música en directe canvia notablement"

Al principi la gent es quedava molt amb la imatge, l'embolcall, els personatges... però cada vegada entra més a fons en el grup i la música en si. Hi esteu d'acord?

AT: La qüestió és que vam aparèixer a un programa televisiu molt a l'inici. Fins i tot abans que s'hagués escoltat la nostra música. Malauradament, va haver-hi gent que ni tan sols va plantejar-se escoltar les paraules que es plantejaven en aquell programa. Anys després, revisiones aquella fita televisiva i t'adones que tot el que s'anunciava allà era absolutament cert, que no hi havia cap mena de fum. Tot això necessita un període de comprensió i ara, finalment, ha arribat aquest període i s'ha entès què estàvem dient, què estàvem proposant i què oferim al públic que vol gaudir-ne.

Us va perjudicar aquest tall televisiu?

AT: No especialment. Va haver-hi gent que ens va descobrir gràcies a allò. Va haver-hi dos tipus de reaccions. Hi ha qui se'n va apartar radicalment -fins a descobrir-ho de nou- i, per altra banda, qui va sumar-s'hi des d'un primer moment. Simplement va ser un episodi més de la peculiaritat del nostre projecte.

Aquest any, fins i tot la crítica d'Enderrock us ha valorat com a millor grup del 2015...

AT: És extraordinari perquè és un premi que diu més de la crítica que de nosaltres. Nosaltres hem estat fent la nostra música des de fa temps i cal recordar que ni Obesisme il·lustrat (2011) -on hi havia peces de la talla de "L'aria du l'hermafrofite"- ni Zel (2013) -on hi havia peces de la dimensió de "La ben plantada", "Botifarra amb seques" o "L'ombra sols fuig en la nit"- no van sortir entre els 50 millors discos d'aquesta mateixa crítica. Ara, en canvi, Monstres i princeses (2015) està al 6è i Obeses considerat el millor artista de l'any. És un gran pas però no per a Obeses sinó per al pensament musical i cultural del país. No podem fer més que celebrar-ho!

Unes setmanes abans us havien nominat als premis ARC com a artista revelació. Us ofèn aquest qualificatiu de "revelació"?

AT: Encara et diré una cosa més interessant sobre aquest punt. Resulta que estàvem nominats exactament al mateix premi a què estàvem nominats l'any anterior. I encara hi ha un punt més interessant: Ni l'any anterior ni aquest no l'hem guanyat. Nosaltres, però, seguim el nostre camí sense tenir en compte cap mena de consideració externa, exceptuant el nostre públic. És una valoració que s'ha de fer, no amb nosaltres, sinó de cares a la part que atorga el premi. Nosaltres no podem fer més que riure davant d'aquesta paradoxa. Mentre uns ni tan sols ens atorguen el premi a grup revelació, els altres consideren que som el millor grup de l'any. És la paradoxa d'Obeses. Fascinant!

"Tot això necessita un període de comprensió i ara, finalment, ha arribat aquest període i s'ha entès què estàvem dient, què estàvem proposant i què oferim al públic que vol gaudir-ne"