Recomanacions de l’equip

A l'estiu, no surts d'un concert que ja penses en el següent. En ple hivern però la vida és més buida en aquest sentit, i això entristeix. Quan un dissabte nit et ve la nostàlgia de les festes d'estiu, es troben a faltar les festes majors. No és una solució, però si serveix de consol, us proposo fer una escoltada al segon CD dels Strombers, que tots estarem d'acord en què són una icona d'aquestes festes d'estiu. Que ruli (Strombers Records, 2005), deixava alguns dels primers himnes de la banda, com ara "Mercè", "La dansa del sonat" o "La nit de Sant Joan". Foteu-li al play i a ballar i a ser feliços!

Màia és una d'aquelles perles musicals encara per descobrir. I us animo a fer-ho. Us animo a endinsar-vos al seu món que us prometo que us atraparà des del primer acord, sobretot gràcies a la poderosa veu de Marina Prades. Es van presentar amb Miracles ambulants (Discmedi, 2014), un disc que ja deixava evidents mostres de qualitat, però va ser amb Estels a les butxaques (Discmedi, 2015) que van demostrar que la seva aposta era ferma. Ah, i una recomanació obligada: si em feu cas i decidiu escoltar aquest magnífic disc, sobretot, eviteu la reproducció aleatòria. Comenceu pel principi i deixeu-vos seduir per la peça que l'obre: "Aftersun", personalment, una de les cançons de l'any.

Quina és la millor arma que tenim? La música. Una de les finalitats de les brigades a Palestina és amplicificar la demanda internacional a través de la feina dels brigadistes. En aquest cas, músics de la talla d'Obrint Pas, At Versaris, Cesk Freixas, Pau Alabajos, La Gossa Sorda i Guillamino, cantant juntament amb artistes palestins, interpreten temes propis que reuneixen en aquest disc solidari, punyent i tendre alhora, deistjant que per uns instants, les cançons tornin a Palestina, tal i com les van portar aquests músics als viatges que van fer al 2009 i 2010.

Energia, optimisme i ganes de ballar és el que desencadena escoltar La Banda del Panda. Amb el seu últim disc, Viu (Kasba Music, 2015), els barcelonins han deixant de tenir la rumba com a pal de paller, vivificant la fusió d'estils com el reggae o la cúmbia, però sense abandonar el "sarau mediterrani" que els caracteritzava -de fet, han aconseguit tot el contrari amb la incorporació de vents-. I si encara no us heu carregat de positivisme, l'alegria amb fonament crític està assegurada si també teniu ganes d'aprofitar la vida.