Sumes que multipliquen

"Tornarem", dels Lax'n'Busto és una de les cançons en català més exitoses dels últims anys. El Disc de La Marató de l'any 2012 va aconseguir ajuntar Miguel Bosé, Virgina Martínez (La Porta dels Somnis) i l'Orfeó Català per posar-hi veu.

Aprofitant el centenari d'Espriu, Blaumut es van animar a participar en el disc Amb música ho escoltaries potser millor (Picap, 2013) versionant "I beg your pardon". En el concert de presentació del disc, el grups s'unia amb Gemma Humet i Toni Xuclà per interpretar-la.

En el seu últim disc, Joan Isaac s'acompanyava de Joan Manuel Serrat per portar al català "Vuelvo al sur", una cançó escrita per Pino Solanas i musicada per Astor Piazzola.

Fa anys que Cesk Freixas i Pau Alabajos ofereixen concerts plegats arreu del país i "Al vent" és una de les cançons que no acostuma a fallar en el seu repertori conjunt. En el Concert per la Llibertat, va ser la peça que van decidir defensar davant d'un Camp Nou ple de gom a gom.

El Disc de la Marató sempre deixa col·laboracions de luxe. L'any 2012, Alejandro Sanz hi participava passant al català un dels seus èxits, "No me compares". En el plató de La Marató, el cantant es va unir amb Lídia Pujol per interpretar-la.

Tres dels músics més destacats del país s'unien fa uns anys per posar veu al clàssic de Lluís Llach "País petit".

L'any 2009, una sèrie de músics s'unien per reivindicar el llegat d'Umpah-pah. Entre les moltes col·laboracions, el duet entre Plouen Catximbes i Abús hi destacava amb la interpretació de "Repapiejant".

Fa uns anys, Gerard Quintana i Jordi Batiste es van unir per cantar Bob Dylan. "Escolta-ho en el vent" era una de les peces que no podia faltar en el repertori.

El Disc de La Marató de l'any 2008 ajuntava dos grups en ple creixement: Love of Lesbian i Sidonie. Totes dues bandes es fusionaven per adaptar al català "Smile", una composició escrita pel mateix Charles Chaplin per la pel·lícula "Temps moderns".

Durant una època, Cesk Freixas també va iniciar una gira amb el bisbalenc Miquel Abras. En aquella ocasió, tampoc hi faltaven les versions. "Ull per ull", d'Adrià Puntí era una de les imprescindibles.