Gabriel Rufián

És una cançó de joventut que parla de la superació, del viatge, el com podem treure el valor d'on sigui i esforçar-nos per arribar al destí desitjat, a la llibertat. Tant la lletra com la música la converteixen en una de les peces de la meva banda sonora vital.

Serrat és un pioner, sonava sovint a casa. Ho associo amb la meva infància i amb la lluita d'aquestes generacions que ens han precedit, perquè en el fons han marcat el camí que estem fent ara.

Llach té peces inoblidables, però potser aquesta, testimoni d'un dels darrers capítols negres franquistes i de la mal anomenada transició. És un crit al vent que encara ressona quasi 40 anys després a Vitoria. El documental d'en Lluís Danés sobre aquesta peça és també imprescindible.

Sóc molt admirador del Quimi Portet des de sempre, ja des d'El último de la fila. En la seva fase de cantautor català, brillen més les lletres originals. Són fantàstiques, poesia i sentit de l'humor combinats, amb aquest punt surrealista tant característic del personatge.