Catalana o en català?

Ara fa més de dos anys, un equip de persones ens vam posar a treballar per impulsar La Tornada. Us podeu imaginar que els dubtes eren molts. Quin llenguatge buscar, quins continguts oferir, quin tractament donar-hi, quina imatge ens havia d'acompanyar... Una llarga llista de decisions que es prenen amb la màxima responsabilitat i intentant pensar què és el millor per a la revista que ha de néixer. I una d'aquestes decisions, evidentment, és la delimitació de la temàtica a tractar. Potser és la més important. La que més et definirà.

En posar en marxa La Tornada teníem clara una premissa: volíem incloure-hi la màxima varietat estilística i apostar fermament per la música emergent. Volíem crear un mitjà que fos referència i no un mitjà més d'una llarga llista de mitjans amb la mateixa manera de fer. Per això teníem clar que havíem d'acotar al màxim una temàtica i distanciar-nos així de la resta de mitjans musicals. Vam pensar-hi molt i vam reflexionar-hi molt. Hi vam donar moltes voltes i vam acabar optant per una delimitació lingüística. Hi ha mitjans que decideixen acotar per estils, altres per àrea geogràfica. Nosaltres vam decidir apostar per la música cantada en català.

D'acord. La música no hi entén de llengües ni d'idiomes. Ho comparteixo. Però tampoc hi entén d'estils i bé que hi ha revistes de jazz, i de heavy, i de cançó d'autor, i de clàssica. I tampoc hi entén de fronteres, i bé que hi ha revistes de música espanyola, o de música francesa, o de música italiana. Acotar un àmbit d'acció sempre és injust. Sempre hi haurà qui en quedarà fora. Però parlar la música d'una manera generalista no ens permetia assolir el grau d'especialització que buscàvem. Per això vam acotar. Optar per la música catalana era una opció que vam estudiar, però encara era una delimitació massa generalista, com a mínim en la fase inicial del projecte.

Potser alguns us preguntareu per què, justament ara, explico això. Perquè surto a defensar una decisió que va ser presa fa més de dos anys. Doncs bé, la setmana passada publicàvem un article on proposàvem un rànquing de la música en català a Facebook. Seguint amb la línia editorial del mitjà, vam decidir que fos un rànquing de la música en català i no de la música catalana. I, des d'alguns àmbits, no es va acabar de veure amb bons ulls. Sobretot es va repetir una crítica: la no presència de La Pegatina i Itaca Band en aquesta llista. Per això avui volia explicar-ho obertament en aquest article d'opinió que s'escapa del format habitual.

No és la primera vegada que se'ns demana incloure aquests grups. Molt sovint hem rebut el comentari de "Ja entenc que segons qui ni l'hi incloeu, però La Pegatina són ben catalans, hi haurien de ser". Aquesta expressió de "ben catalans" -o expressions similars- són les més utilitzades per justificar-ne la presència. Curiosament, però, és un comentari que no hem rebut mai per no incloure-hi grups com Sergio Dalma, Loquillo o Miguel Poveda. Per cert, tots ells tenen cançons en català entre el seu repertori i ocuparien les primeres posicions del rànquing.

De vegades sembla com si hi hagués grups que, pel fet de ser "ben catalans", mereixessin aparèixer a la revista i, en canvi, d'altres, que potser algú considera "menys catalans", és normal que no hi apareguin. Sincerament, no és això encara més discriminatori? Per què uns grups catalans hi haurien d'aparèixer i altres no? Seleccionar els grups per si són "ben catalans" o no tan catalans no deixa de ser una manipulació que, en aquest cas, sí que està lligada a un concepte purament ideològic i identitari. I aquí no hi entrarem. Mai.

No som qui per jutjar la catalanitat de ningú i, per això, sempre hem intentat deixar molt clar que nosaltres parlem de grups que cantin en català i no de grups catalans. És evident que tothom ha de cantar en la llengua que li vingui de gust. Em sembla una afirmació tan banal com dir que l'aigua és aigua. Per això som un país ric en cultures i en llengües. I la cultura catalana es pot expressar en català, en castellà, en anglès o en qualsevol idioma. Però nosaltres n'hem volgut seleccionar només una part per poder-la exprimir al màxim. Si la delimitació que haguéssim decidit fos purament geogràfica, les propostes a incloure-hi es multiplicarien i sabem que, com a mínim en la fase inicial del projecte, no podem arribar-ho a cobrir amb el grau d'especialització que busquem.  

Potser un dia el projecte creixerà. I llavors podrem demanar als nostres subscriptors -sempre seran ells qui tinguin l'última paraula- si volen que passem a parlar de tota la música catalana. I, aquell dia, des de La Tornada podrem incloure-hi La Pegatina i Itaca Band. Igual que hi inclourem Loquillo, el Dúo Dinámico, Antonio Orozco, Estopa o Manolo García. I igual que hi inclourem les propostes de jazz i de clàssica que ara en queden fora per no ser en català.

De moment, però, des de La Tornada, no parlem de música catalana. Parlem de la música en català. I, per això, els grups catalans que de forma perfectament lícita i natural canten en altres idiomes (encara que de forma puntual puguin tenir cançons en català) no hi figuren. De la mateixa manera que Txarango no tindrien lloc en una revista de música clàssica. I això no els fa menys catalans.

Per cert, conscients que una selecció per criteris lingüístics deixava fora de la revista propostes de gran qualitat que bé mereixen ser difoses, vam decidir incloure una secció dedicada a grups que no cantin en català: "La finestra". Una secció on, precisament, aquesta setmana parlem de La Gran Pegatina. Suposo que no em creureu, però la decisió d'incloure'ls en aquesta secció i, justament, en el número d'aquesta setmana, estava presa des de fa moltes setmanes. Moltes.

I ja que hi som posats i que aquesta setmana s'ha parlat tant de rànquings, voldria recordar el rànquing que vam publicar fa ja uns mesos on recollíem les millors cançons en català de l'any 2015. Si feu un cop d'ull entre les finalistes descobrireu que "Bananeres" és una d'elles. I és que, com bé se'ns ha recordat aquesta setmana, La Pegatina té un nombre important -tot i que minoritari- de cançons en català i aquestes cançons és evident que poden incloure's a les diferents seccions de La Tornada.