Oques Grasses

Quan semblava que el concert es moria, era perquè estava molt viu
Samuel Martínez

Plovia, renoi si plovia... Al Bogatell, els concerts anul·lats; trens de rodalies camí de Barcelona aturats a diverses estacions per culpa de la meteorologia; tot de missatges de Whatsapp que anunciaven “em quedo a casa”; però a la ment de tots aquells valents i valentes que van decidir quedar-se al concert (que van resultar ser moltíssims), el record de La Mercè 2015, quan Oques Grasses no va defraudar ningú i va decidir pujar a l’escenari sota la tempesta.

I el conte es va repetir. Els osonencs van sortir a l’escenari responent a la crida de tot un grapat de “culs” que no pensaven marxar d’allà sense veure cantar els seus ídols. I “ídols” no és una manera de parlar. S’han de tenir moltes forces i estimar molt un grup de música per començar a cantar sota la pluja tot demanant que en Josep Montero i companyia no fessin mitja volta.

Quan Oques Grasses va fer la seva aparició a La Mercè 2016, molta més gent de la que estava davant de l’escenari va començar a arreplegar-se a la zona de públic tot demostrant que cal quelcom més que una mica d’aigua per arruinar un concert com aquell. El nou disc You pony (Autoeditat, 2016) va ser el protagonista de l’inici de l’actuació, tot i que a mesura que anaven passant els minuts, van anar trobant el seu espai cançons de discs anteriors, algunes d’elles en forma de fragment (la tornada o algun tros especialment popular), fórmula que resulta molt dinàmica i que està donant bon resultat al grup. Amb això, aconsegueixen no deixar al sac pràcticament cap èxit.

A la meitat del concert, Kairós –el déu del clima segons la mitologia grega–, probablement un dels culpables que els concerts d’Oques Grasses a les dues últimes Mercès hagin estat passats per aigua, va decidir que ja n’hi havia prou, que si en dos anys consecutius no havia pogut esgarrar l’actuació, ja n’hi havia prou. Oques Grasses ha superat en aquesta Mercè la seva particular odissea.

Així doncs, la resta del concert va transcórrer amb la mateixa estranya normalitat (Oques Grasses ho és tot menys un grup normal) que la resta dels concerts de la gira You pony. En parar de ploure, més i més gent va anar a parar a la zona de concerts i el grup originari de Roda de Ter va deixar-s’hi la pell. Eren el primer grup de la nit, tenien la missió de superar els entrebancs meteorològics per servir-li en safata d’or un públic entregat a La Gran Pegatina, i van complir. La Gran Pegatina i La Raíz no van poder tenir uns millors “teloners”, entre totes les cometes que faci falta.

A La Mercè 2016, les Oques van tornar a demostrar que són un animal terrestre, aquàtic i que si calgués també serien un animal aeri. Van tornar a demostrar que el seu veritable medi és la música.

El concert a Twitter

 Marià Cifuentes
 @mcifuentes1967

"Fer-te feliç, tot el que vull...". Gràcies per una nit inoblidable. @OquesGrasses

 
 júlia
 @beneathdrew

Oques Grasses sota la pluja va ser preciós, i La Pegatina i La Raiz van acabar de fer una nit increïble.


 Jack Danielda's
 @danimra10

Concerts com el d'ahir d'@OquesGrasses sota la tempesta el van fer molt més tot, que qualsevol altra que hi hagi anat #LaMerce2016


 APeris
 ‏@PerisAndrea

Ahir va ser BRUTAL amb @OquesGrasses i @lapegatina. La pluja va causar l'efecte contrari, vam disfrutar com mai!! #LaMerce2016


 uribuski
 @OriolBusca

@OquesGrasses Vau aconseguir que fins i tot la gent que anava amb anorac es quedés sense samarreta al final del concert. Això ho diu tot.