Tona Gafarot

Aquest tema em transmet molta pau i m'evoca imatges molt boniques. Té un so molt càlid, vellutat; sembla que el violoncel m'embolcalli. La guitarra va penetrant mica en mica en l'insconscient, amb una base constant, repetitiva i greu, amb unes notes que cauen sempre a terra i que em fan d'àncora perquè no me'n vagi volant -o nedant rierol amunt- amb les ales que et fa créixer aquesta cançó.

Viatjo en el passat, en un escenari apocalíptic, en una zona muntanyosa, sota un cel amenaçador. Com una espècie de mantra, El Cant de la Sibil·la és capaç d'envair-me cada cèl·lula del meu cos i traslladar-me en una època desconeguda i misteriosa. Aquest drama litúrgic és una de les primeres expressions poètiques que hi ha en català, i la seva representació mallorquina va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El primer cop que la vaig escoltar va ser en directe. No vaig poder parar de plorar; em va arribar fins al fons de les entranyes. Els arranjaments són sublims; gràcies a ells, aquesta cançó popular m'ha captivat. Potser si l'hagués conegut més "despullada" no m'hagués atrapat com ho ha sabut fer. Les notes dissonants de l'acordió, quan simulen el crit de la dida, em deixen glaçada cada cop que l'escolto.

Des del meu parer, aquest bonic -alhora que trist- poema de Maria Mercè Marçal no podria haver escollit millor música i millor intèrpret que Sílvia Pérez Cruz. Delicadesa, tristesa, feminitat... que es respiren en cada nota i cada lletra d'aquesta peça intensa i emotiva. No concebo aquesta música sense aquesta lletra, ni aquesta lletra sense aquesta música, ni tota aquesta cançó sense aquesta veu exquisida.

Per molt que me l'escolti, sempre em fa aflorar les mateixes sensacions que el primer cop. Tema rodó; no hi sobra ni hi falta res. Tempo orgànic, lletra reconeixible. M'arriba una calma estranya, on les complexitats es tornen senzilles, la soledat resplendeix, m'il·lumina i m'asserena, i recupero la mirada de quan era petita. Enmig de tant soroll, tot és lent, tot és senzill, tot és net, i puc escoltar la pluja.