Recomanacions de l’equip

Sempre m'han fascinat els grups que saben reinventar-se i que s'atreveixen a explorar camins nous a cada disc. I Manel en són el millor exemple. Van sortir amb una proposta d'aires folk, van seguir per unes produccions de gran format amb instrumentacions complexes i una presència destacada dels vents, van continuar cap al rock i les guitarres elèctriques i han acabat -de moment- abraçant els sintetitzadors i l'electrònica. Qui ho diria que encara no tenen ni deu anys de vida! Els primers dos discos del grup em van meravellar, el tercer no tant, però Jo competeixo (Warner Music 2016) m'ha tornat a despertar la devoció pel grup  que havia quedat en un estat latent durant els últims anys. Per mi, no hi ha dubte que estem davant el millor disc del 2016 a molt distància de qualsevol altre, a més del millor de la seva trajectòria i un dels millors que s'han publicat a Catalunya en els últims anys.

Una veu sincera i unes melodies boniques són les que ens fan recorre els pensaments més personals d'Ariana Abecasis a Philosophades (Autoeditat, 2015), en el seu disc de debut. Una proposta intimista i delicada que ens trasllada al seu propi univers, a la seva pròpia visió del món, viatjant per les diferents històries que ella mateixa crea a cada cançó. La cantautora de la Seu d'Urgell és sens dubte una de les propostes més interessants que he descobert aquest darrer any!

En un moment en què la música provinent del País Valencià està en auge, un dels seus màxims exponents és el grup de reggae Auxili. Després de fer un salt qualitatiu important amb el seu segon disc ara fa tres anys, Instants Cremant (Propaganda pel fet!, 2016) els ha portat a establir-se definitivament en la cima del panorama musical català. En aquest tercer treball discogràfic, el grup d’Ontinyent es manté fidel al seu estil reggae característic i mostra una evolució positiva respecte el seu darrer treball.

Autoretrats (Autoeditat, 2015) és el setè disc de l'associació entre els músics Xavi Vidal i Berni Mora. En paraules d'ells "una síntesi d'un punt i apart, un fi d'una etapa que ens fa veure nous horitzons". Un Autoretrat et fa veure la vida tal com tu mateix la veus, sense ornaments, sense filtres. Et veus a tu mateix i mires allò que la vida a anat modelant amb tu. Un disc que des de la sensibilitat del rock  ens fa veure un àlbum que no sembla una recopilació sinó una evolució madura del que la seva pròpia història ha fet amb aquestes cançons i com els músics les viuen i senten autènticament seves, tal i com si es miressin a ells mateixos.