Recomanacions de l’equip

Sou d’aquells fans de Sopa de Cabra que des de la dissolució de la banda vau oblidar a Gerard Quintana? Aquesta recomanació va per vosaltres. He de reconèixer que jo era, en certa manera, una d’aquestes persones. Sí, havia escoltat els seus discos i m’havia deixat convèncer per peces realment bones com “Caic” o “Barcelona en colors”, però poca cosa més. De fet, ni tant sols era un habitual dels seus concerts. Perquè recomano Gerard Quintana, doncs? És molt simple, perquè amb el seu darrer treball abans de tornar amb Sopa de Cabra i l’empremta inconfusible que hi va deixar Xarim Aresté, Gerard Quintana tornava als inicis. Com una premonició del retorn de Sopa, el cantant va treure el disc més enèrgic de la seva trajectòria en solitari, perfectament comparable a qualsevol dels que havia publicat amb Sopa de Cabra. És més, gairebé m’atreviria a dir que supera la majoria dels discos de Sopa. Ara que el grup ha tornat, us recomano no oblidar aquest treball que ha quedat guardat en un calaix.

Ja fa uns mesos que sentir les notes d'un piano seguides de la veu trencada de Miquel Abras són sinònims de buit musical. I és que ja fa prop de mig any que el bisbalenc va fer "L'últim adéu" a la sala Bikini de Barcelona. Amb els seu darrer -i últim- treball discogràfic, Per amor a l'art (Música Global, 2014), va voler reivindica la senzillesa. Aquell amor que va més enllà de la complexitat: la vida en si mateixa. La sinceritat de les seves lletres i la rapidesa amb la que t'atrapen les fluides melodies fan d'aquest un disc deliciós i alta ment recomanable!

'I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i cor valent! I retrobar la nostra gent, d'esperit lliure i combatent!'. Folk-rock hooligan en català, diuen. I com ho diuen! L'últim disc d'Ebri Knight, FOC! (Maldito Records, 2015), és l'exemple de música compromesa del país, com tota la música i essència del grup. Des d'Argentona ens arriba aquest tercer treball, mescla de punk i rock en català i que és ideal en qualsevol moment que necessitis activar-te, i perquè no, també quan necessitis cridar!

La música és una de les drogues més potents que conec. Et pot posar content o depressiu en segons sense motiu aparent, et pot fer canviar d’estat d’ànim i fins i tot et pot arreglar el dia amb tan sols una cançó. Les cançons de Minova, van més enllà encara. Com una droga dura, aquest primer disc, La sort dels principiants (Autoeditat, 2015), és capaç de transportar-te a un altre món. Els seus sons poderosament atmosfèrics i les seves sintonies surrealistes et desinhibeixen i et fan viatjar en un univers psicodèlic creat per uns músics que es van tancar en un estudi a fer filigranes amb sintetitzadors, pedals i vocòders.