Guillem Roma

Podria triar qualsevol cançó d'en Colomo perquè son genials!! Aquesta és la primera que vaig escoltar d'ell i ja no vaig parar! Com si agafés la invitació que fa a la cançó. 

Una cançó que vaig descobrir per casualitat com un amor a primera vista i que em va connectar amb aquest so mediterrani que ens lliga a les veus de Capossela, Moustaki, Brel i tants altres. Una cançó autèntica que no té por a l'espiritualitat.

No hi ha festa que acabi malament si hi ha una rumba sonant i més si canta l'amic Rogeli Herrero, cantant dels Manolos. La manera més facil de moure els peus i de ser feliç en un moment!

Amb l'Alessio Arena m'uneix més que una amistat. És una admiració que sento pel món artístic personal i sensible que crea. Aquesta cançó entra en aquest espectre on la música es torna ànima, la veu tremolosa es converteix en persona i els secrets, en veritats.

No és de les més conegudes, però en Nico Roig té petites joies com aquesta! Una cançó petita i gran alhora, que trenca prejudicis d'estructura i instrumentació, i té alguna cosa entre el surrealisme i la trascendència que a mi em transporta a algun lloc especial.