Recomanacions de l’equip

Poesia i música clàssica, un tàndem perfecte per aquells moments de més tranquil·litat. Aprofitant que aquests dies en Pau Alabajos és titular amb el nou disc que està a punt de treure, m'ha fet pensar en el seu últim treball, Mural del País Valencià (Bureo Músiques, 2013). Tot un disc dedicat a la figura d'Estellés, amb la màgia al piano de Stefanos Spanopoulos amb peces pròpies però també de Beethoven, Mozart, Chopin o Bach, que obre la porta a la cultura valenciana d'una forma impresionant. Realment, si us agrada la poesia, no us podeu deixar perdre l'encant d'Alabajos recitant aquests versos amb la música que l'envolta!

Fa cosa d'un any i mig vaig rebre una trucada d'una persona del món de la música que em va parlar d'un grup valencià que estava arribant amb molta força i que havia d'escoltar sens falta. Com sempre que rebo una trucada d'aquestes característiques vaig intentar trobar un moment per fer-li cas. I al primer moment ja vaig quedar meravellat. Acabava de descobrir Zoo, un grup amb una proposta pràcticament inèdita a Catalunya. Una proposta que naixia del rap, però que fugia de la idea més clàssica d'aquest estil. Uns mesos després aquest grup s'ha convertit en un dels més admirats del país. Si a hores d'ara, però, algú encara no els coneix, l'animo a fer una escolta a Tempestes vénen del sud (Propaganda pel fet, 2014). No us decebrà.

Algun lloc al món (Temps Record, 2015) és el tercer treball discogràfic de Sense Sal, un disc pop-folk amb tendències electròniques que els terrassencs defensen amb un directe molt fresc i festiu. La incorporació d'una veu femenina, l'optimisme i la quotidianitat de les seves lletres i les melodies ballables fan que Sense Sal siguin la meva gran descoberta del 2015 i "Senyor Morse" una de les meves deu cançons més reproduïdes de l'any. Per tant, si encara no heu tingut l'oportunitat d'escoltar-los, avui és un bon dia per fer-ho!

Per acabar d'entendre la revolució que ha viscut Valencià de la mà del rock i que us comentem també a "El disc de la setmana" parlant del darrer àlbum d'Inèrcia, us proposo fer una escoltada al que també és l'últim treball d'uns altres valencians, els Mai Mai, que a només tres instruments, també són protagonistes d'aquesta revolució.