L'Artista Convidat
El vespre es desplegava amb un plugim que recordava a Londres més que a Barcelona, però tot i així, una cua llarga i feixuga es teixia fins arribar a la porta de Sidecar. El fred impacientava l’entrada dels qui portaven ja estona frisant entrar.
Un cop dins, les llums baixaven i només els neons vermells i els focus de l’escenari ens guiaven per la sala. L’ambient d’adolescents i hormones es barrejaven amb somriures de qui va a un primer concert, però les primeres files seguien sent per a la família i els qui no es cansaran mai d’escoltar-los, els més fidels. Semblava que tothom coneixia amb antelació a l’Artista Convidat.
Un escenari petit acollia a cinc nois que sortien abraçant les seves guitarres, i tocaven els primers temes en català. Sense parar-se a dir-nos bona nit, embalats, com qui ja li ha agafat pràctica a això de penjar-se la guitarra i començar a tocar. Un grup que, ha anat fent-se gran i aprenent des de que van guanyar el primer premi del concurs Plaça Estació Figueres, que els va donar l’oportunitat de gravar els seus temes a l’estudi. Un somni fet realitat.
Ens donen les gràcies amb un somriure als llavis i les galtes vermelles d’emoció, i toquen el famosíssim “I’m on fire”, una cover del gran Sprinsteen, però sense desprendre’s del seu estil pop-rock folk. Cançó rere cançó van recorrent el seu treball Benvolguda essència (Audiovisuals de Sarrià, 2016) en què van tenir la sort i el plaer de comptar amb un referent per a ells, en Cesk Freixas. a “Amb els seus ulls”.
Els temes, l’ambient de camisa, tirants i birra, les guitarres acústiques, el banjo, el violí... Eren irresistibles. Les covers de Mumford and Sons ens transportaven a una nit de primavera a algun poble rural de Tennessee on és festa i tothom es reuneix per sopar i fer unes copes tot escoltant cantautors de música local. Per un moment no estem a Sidecar.
Al repertori d’instruments acústics s’hi sumaven les veus del Francesc Sansalvadó i l’Albert Codina, que s’abraçaven perfectament, per aconseguir aquest efecte tant seu. Una música ben feta, però amb molt de camí per a recórrer encara, en un mercat en què no es trobaran gaires obstacles, ja que avui en dia esta de moda l’estil indie. I ells saben, més que ningú, transmetrer amb la seva música, amb la peculiaritat de tenir les lletres en català, i no en anglès com la resta de grups. I això els dóna al·licient, els fa únics.
S’atreveixen amb la cover de “Wagon wheels” i els queda perfecte. Que més es pot demanar a un grup que acaben de donar-se a conèixer?
El concert s’acabava amb el seu single “Orígen”, que era una de les seves cançons més conegudes i cantades pel públic. Recordo el moment en que cantant i guitarra van creuar una mirada de complicitat al deixar de cantar i veure que el públic seguia la lletra. Un segon en que l’espurna de Sidecar es va encendre per fer-nos saber, que aquest cop ens deixaven ser a nosaltres els convidats i que ells es quedaven, indubtablement, amb la part d’artistes, que és el que se’ls dóna millor.
