Joan Blau
Hi ha molts tipus de somnis, però els de Joan Blau segur que sempre tenen la pluja com a protagonista. I és que com va explicar durant el seu concert, a la sala Barts Club de Barcelona, la pluja és present en la seva història personal i de rebot a les seves cançons. Divendres presentava el seu primer treball Somnis (Records d’aigua, 2015). Un disc titulat així perquè “és un somni fet realitat, no esperava ser cantant i sóc aquí”.
El concert va començar amb la darrera cançó del disc: “Gaudeix”. I d’una al·legoria a la vida, a saber gaudir dels moments que se’ns presenten a una cançó molt personal. Amb “Paraules” homenatjava la gent que està present al nostre dia a dia però, sobretot, als que ja no hi són. En Joan ens demostrava amb optimisme que la vida pot ser bonica i que la música és un canal d’expressió. I cantant les tornades i aplaudint el públic va emocionar-se amb “Soy feliz”.
En Joan Blau portava tota la seva banda: Luis Robisco (guitarra acústica, espanyola i elèctrica), José Robisco (baix i contrabaix), Paquito Escudero (bateria i percussions) i Xavi Monge (piano i orgues). A més, també el van acompanyar a l’escenari dues coristes i una violoncel·lista. Un bon equip per presentar en societat el seu treball de debut.
Li agrada la pluja, la pluja l’acompanya i per això parla d’ella a “Plou”. També ho fa a “El soroll dels arbres” on simplement parla del so que fa quan cau dels arbres. O a “Cafè”, on parla dels amors que ens han deixat i de com el seu primer amor el va deixar, com no podia ser d’una altra manera, sota la pluja.
El moment més emotiu va arribar amb “Potent”, una cançó nova que no és al seu disc, però que va estrenar a la Barts. Una cançó dedicada a la seva mare, que seia a primera fila, on li dona les gràcies pels seus consells i per tot el que li ha arribat ensenyar des de petit. En acabar la cançó, en Joan es va apropar a ella i es van desfer en una gran i llarga abraçada.
Tot i ser el seu nom artístic, el color blau també el defineix. A més, molt dels elements de les seves cançons, com la mateixa pluja o el cel, són blaus. A l’última cançó del concert, en Joan va acabar descalç cantant “Cielo” entre els grans aplaudiments del nombrós públic assistent.
