Lax'n'Xics

Arriba el bon temps i anar a la platja comença a ser el millor destí de cap de setmana per a les famílies. Els organitzadors del Festival Xalaro ho sabien i feien una aposta intergeneracional pel concert de clausura. Lax'n'Busto era la cirereta que posava fi a la tercera mostra d'espectacles familiars de Platja d'Aro en les millors condicions possibles. Un concert de curta durada, adaptat als més menuts, al vespre, un diumenge, a la platja, a ple mes de juny. No hi havia millors al·licients per poder gaudir de bona música en família. I així es va demostrar. Amb una platja plena i una contínua arribada de gent, els d'El Vendrell pujaven a l'escenari amb un públic expectant, assegut a la sorra i alçant globus vermells en forma de cor.

"Miami Beach" donava el tret de sortida i servia per delatar els seguidors més fidels de la banda. Els pares més valents s'aixecaven i començaven a viure el concert intensament mentre que els seus fills seguien jugant tranquil·lament, indiferents del que passava sobre l'escenari. Un parell de groupies de mitjana edat es posaven a primera fila a ballar impassibles davant dels nens que no veien al seu darrere. I cada vegada s'amuntegaven més turistes curiosos al Passeig Marítim. "Més que la meva sang" i "Tinc fam de tu" feien que els nens ballessin, piquessin de mans i entressin a poc a poc en l'espectacle. Una enumeració de hits demostrava que Lax'n'Busto han trencat la bretxa generacional i molts dels assistents més joves cantaven íntegrament, cançó rere cançó, molt millor que els seus progenitors.

"La meva terra és el mar" es convertia en un dels moments més àlgids -i més bonics- de la vetllada. En un lloc idíl·lic per cantar-la, els assistents corejaven la tornada i amb "Ara" començaven a fer l'onada. Al concert arribava ja al seu final i "Trepitja fort" feia aixecar i acostar al públic molt més cap a l'escenari. L'espectacle anava in crescendo amb "T'estimo molt", "Que boig el món" i "Toca'm els ous Maria", que provocava més d'un somriure als assistents i els recordava l'essència rockera que -segurament- havien tingut anys enrere. Finalment, el millor moment arribava amb "Llença't". Pares que abraçaven als seus fills i fills que pujaven corrents a les espatlles dels seus pares en una eufòria conjunta. Tothom saltava i corejava el que era i és -i serà- la banda sonora de les seves vides.