Trast

Sidecar es fa petita

Roser Gamonal

Plaça reial, un divendres a les deu de la nit. En una cantonada se situa la Sidecar, amagada dels menys coneixedors de la zona. En el seu interior, una bomba de rellotgeria a punt d'esgotar el temps d'espera i, efectivament, detonar.

Exacte, els Trast a punt de fer esclatar El detonant (Discmedi, 2016), tal com anunciaven a les xarxes des de feia dies. I com va esclatar! Força, energia i felicitat intentaven enfonsar la sala juntament amb el públic, que va connectar des del primer moment. Família, amics i coneguts no van perdre l'oportunitat d'acompanyar el grup en la presentació del seu segon disc.

'Tinc la nit sencera per tu, no perdem el temps. Tinc la nit sencera per tu, avui no hi ha demà si no és amb tu!' i arrancava la nit. Un repàs del nou disc sense oblidar els inicis del primer, amb un directe viu i renovat, tal com pronosticava l'Albert Martí en el primer número d'aquesta revista, van alçar el puny i van cridar. ‘Tren sense destí’, ‘Promeses’, ‘Obrim els ulls’, ‘La meva revolució’, ‘Som el crit’… Compromís amb tendresa. Força amb sentiments. I per marxar, ‘De nit’, la mítica, que feia que toquéssim el sostre de la sala i, definitivament, fer-la caure.

Realment, Trast ha crescut i l'escenari de la Sidecar se'ls feia petit. Dues veus precioses, la força que han donat a les cordes, els vents imprescindibles, la bellesa del piano i la contundència de la bateria, fan un còctel digne de fer esclatar. I se'ls hi veia a la cara, un somriure inconfusible. I que encomanen!