Darània

Quin lloc millor podria haver escollit Darània per estrenar el seu nou disc El silenci dels peixets (Picap, 2016) i el seu nou directe que el Centre Cultural Albareda? Doncs, tal com diu la dita, com a casa, enlloc. El quintet barceloní s’adheria així al gran ventall d’artistes participants al festival de cançons Barnasants i ho feia envoltat d’amics i familiars, dins d’un ambient que respirava expectativa i il·lusió a parts iguals. 

Ivet Remacha i Dani Sesé (veu i guitarra) van sortir a l’escenari i la seva carta de presentació va ser una versió adaptada de Fito Páez –la primera i última versió que van interpretar en tot el directe- a la qual van anomenar “Jo vinc a oferir-vos el meu cor”. Un tastet acústic que va ser una elecció encertada per encetar un concert al qual no tardarien a afegir-se baix, bateria i vents. Una formació de cinc persones que proposen jazz fusió però sempre amb la intenció d’explorar nous horitzons i acostar-se al pop mediterrani o fins i tot al flamenc. Però totes aquestes etiquetes, al cap i a la fi, acaben sent irrellevants a dalt d’un escenari.

“Jardins de la meva terra”, “Blancs” o “Imagina” van ser les peces que van seguir un inici de concert on podíem veure Remacha molt nerviosa i presentant els temes un per un amb un to tímid. I és que s’hauria de ser de pedra per no estar tens amb un Albareda a vessar, un disc nou a sota el braç i amb tot un directe amb rodatge zero per interpretar. Tot i així, a poc a poc els nervis es van anar diluint i, sorprenentment, la figura de Jose Luis Mediavilla va aparèixer en escena.

És cert que molts cops ens oblidem de la figura del bateria, que està sempre en un segon pla i cedeix tot el protagonisme al cantant o guitarra. Però en aquesta ocasió, Mediavilla –bateria i percussió- va demostrar que a aquest fet, se li pot donar la volta i va ser l’autèntic 'frontman' de la banda. A mitja actuació va decidir renegar de la segona fila, agafar el caixó i va realitzar l’últim tram de concert al costat d’Ivet Remacha, donant directament o indirectament el suport i la confiança que potser aquesta necessitava. Mediavilla ha nascut per ser la figura que dóna la cara a davant, aquella que canta –de fet, va realitzar segones veus en molts temes-, la que fa les bromes constants i la que té aquella complicitat amb el públic que no s’adquireix, sinó que és innata. Sens dubte, una figura imprescindible que a qualsevol grup li agradaria tenir.

No van faltar peces com “Finestres” –el primer single de Darània- o “El silenci dels peixets” per completar una nit d’allò més especial per a la banda, el tret de sortida d’un 2016 que de ben segur que portarà sorpreses a l’agrupació barcelonina.