Falciots Ninja

De l’orgia a l’assassinat
Paula Ericsson

Orgàsmic. Potser pel vermell de l’Heliogàbal, o per l’olor a gintònic i cervesa, però aquestes quatre parets que retumben al ritme dels Falciots Ninja han acabat en una una petita gran orgia musical. Només engegar el concert, un grup de joves de Torelló que segueixen al grup a cada bolo s’encarreguen de començar una festa a pèl. Des de la primera cançó, la veu i guitarra d’Albert Rams fan que el públic comenci a tornar-se mig-boig al seu cantó: canta ben a prop i ben endins, com si volgués fer l’amor amb cada acord rasgat pels seus dits.

Mentre avança la nit, el concert agafa un to antic, com d’anys 20, ja sigui pel baix de Gerard Cantero, pel trombó d’Edgar Gómez o del nou trompeta, en Jesus Fayos, el ritme del grup transporta a la improvització pròpia d’uns Estats Units en negre i blanc. Amb “A bocins”, i “Demà”, el grup aconseguirà passar de l’orgia a l’assassinat: mentre el primer tema convida a gaudir d’un amor desenfrenat, el segon recorda a un d’aquells finals fatídics que hem patit en algun moment de la nostra vida, un d’aquells adéus amargs que potser algun dia aconseguirem oblidar, però que, mentrestant, els Falciots Ninja ho expressen en forma d’una cançó carregada d’ironia. El concert estarà plagat de sopreses, entre elles l’aniversari del bateria, Ricky Malo, a qui els seus companys li faran bufar les espelmes entre abraçades i aplaudiments després de tocar “De tant en tant”.El trompeta serà un altre dels regals de la nit ja que, tot i ser la primera vegada que actua amb el grup a Barcelona, o potser precisament per això, ho donarà tot des del primer fins a l’últim segon.

La música continua, i el pianista, Ricard Sohn, segueix amagat sota els seus rínxols foscos. Quan sembla que només els seus dits expressen tota l’energia que les notes plasmen al teclat, amb un cop de cap en Richard mostra una felicitat pletòrica mentre toca “Núria” i “Atac Banzai”. Tot i que els Falcions Ninja “no són un grup de bis”, el públic els hi nega un adéu planificat, i, mitjançant un mètode assamblerari, on el sí ha guanyat per majoria absoluta, finalitzen amb dues cançons més per primera vegada en la seva trajectòria. En una sala encesa per les lletres que han anat cantant els assistents durant la nit, els Falciots Ninja s’acomiaden trencant velles promeses.