El millor disc
Quin és el millor disc del 2015? Els lectors de La Tornada sereu els encarregats de decidir-ho! L’equip que forma la revista ha escollit 10 finalistes i, d’entre aquests, sereu vosaltres qui decidireu el millor disc de l’any que deixem enrere.
Big Bang (Els Catarres): Els d’Aiguafreda han tornat a guanyar-se el públic amb el seu tercer disc, un treball festiu amb una forta dosi d’optimisme. Un disc 100% Catarres que recull la sonoritat de Postals (Música Global, 2013) però amb un punt més explosiu.
BUM! (Nyandú): El segon disc de Nyandú és una explosió de colors. Una descàrrega rockera que trenca per complet amb la sonoritat dels inicis de la banda. Nyandú han mudat la pell per donar forma a un disc d’extrems format per 10 cançons molt més ballables que les que havien fet fins ara.
Cercles (Sopa de Cabra): El nou treball de Sopa de Cabra era un dels discos més esperats d’aquest any i els gironins no han decebut. Cercles connecta amb els últims discos de Sopa però ens mostra un grup més madur i una sonoritat que s’adapta al moment de la banda, lluny de l’essència més rockera dels inicis.
El primer arbre del bosc (Blaumut): Amb el seu segon treball, Blaumut segueixen la línia del seu primer disc, però exploren sonoritats més potents. Un disc amb més força, més matisos i més instruments o que ha mantigut i superat l’èxit d’El turista (Picap, 2012).
Foc! (Ebri Knight): Foc! és la culminació d’Ebri Knight. El grup portava anys intentant mostrar en un disc la sonoritat enèrgica i contundent dels directes i amb aquest treball ho aconsegueixen a la perfecció.
La clau de girar el taller (Adrià Puntí): Portava més de 10 anys de silenci discogràfic, però Adrià Puntí ha tornat definitivament. I La clau de girar el taller és la mostra que no només ha tornat, sinó que ho ha fet amb un estat de forma immillorable i mantenint aquell punt de genialitat marca de la casa.
Monstres i princeses (Obeses): La banda osonenca experimenta amb els límits per oferir un disc únic que no es pot encasellar absolutament en cap estil. Monstres i princeses és la màxima expressió de llibertat i el disc que confirma Obeses com una banda imprescindible en l’escena musical nacional.
Nómades (Smoking Soul’s): El rock descarat i desvergonyit, però alhora tan ben fet i tan acurat, que Smoking Soul’s mostren a Nómades els ha portat a esdevenir un dels grups que més ha crescut aquest 2015. Les guitarres afilades, amb distorsions crues però melòdiques són el segell d’un disc que ha revolucionat l’escena musical valenciana.
Pegasus (Joan Miquel Oliver): Després de la dissolució d’Antònia Font, Joan Miquel Oliver ha recuperat la seva carrera en solitari amb un disc on segueix navegant pel seu univers on el surrealisme i el pop van de la mà. Un disc on es reivindica com a músic més enllà de la banda que l’ha acompanyat durant tants anys.
Tot és ara (Aspencat): El 2015 ha estat un any immillorable per Aspencat i Tot és ara n’és la cirereta. El grup continua amb la línia que va marcar amb Essència (Autoeditat, 2013) i torna a apostar per una sonoritat amb molta presència electrònica i unes lletres combatives.
