Camí de l'Est

La lògica humana ens diu que al nord hi ha el seny i el camí a seguir, el camí recte, el més fàcil. Però a vegades no porta enlloc. Com a solució, el camí de l’est és l’alternativa a seguir; un camí aparentment desconegut però que acaba a bon port, potser sense saber-ho, al lloc somiat.

Amb aquesta mirada mig utòpica neix Camí de l’Est, un joveníssim grup de Sant Boi de Llobregat. Cinc amics companys d’institut que amb 13 i 14 anys, vora el 2013, decideixen agafar els instruments i pujar en un escenari. Primer, en festes del mateix institut i al cap de poc temps, en escenaris locals tocant els primers temes propis que eren i són fruit de les ganes d’expressar amb cançons de creació pròpia el que no poden expressar amb les versions. Autodefineixen el projecte amb les paraules compromís, energia i amistat i jo hi afegeixo joventut. Tots són conceptes segons com imprescindibles per a qualsevol grup, però que Camí de l’Est ha sabut potenciar fins a fer-los el seu estil de vida, un estil de vida que ha derivat en una música propera i sincera, però a la vegada feta a consciència.

El 2014 és quan s’encén realment la flama del grup. Quatre concerts els fan adonar-se del seu potencial i els serveix per marcar-se objectius, uns objectius que en aquell moment acaben culminant en la gravació de la seva primera maqueta. Quatre temes que fan la funció de carta de presentació per agafar el ritme que demana el projecte i que empasten carinyosament i, com diuen, “amb calma”, durant l’estiu d’aquell any per acabar traient-los més endavant, el març del 2015 sota el nom d’Avança!. Quatre temes, en els quals van saber esprémer al màxim el que podia oferir el grup aleshores, tot i la seva joventut.

Evolució

Si alguna cosa caracteritza Camí de l’Est en els anys de vida que té és l’evolució. Evolució en tots els sentits: musicalment i extramusicalment. Per començar, l’estil del grup no ha deixat de canviar. Cada músic ve de mons diferents i aporta el seu toc característic i el conjunt en general també ha canviat les perspectives a l’hora de tocar. Amb prou feines són capaços de catalogar el seu estil, i és precisament a causa d’aquesta constant evolució. “Pop amb pinzellades de rock i també del reggae i l’ska més purs del mestissatge tan nostrat”, seria potser la definició més adequada, tot i que poc arriscada.

Així mateix, no volen entrar encara en catalogacions. Ells han madurat i el seu estil ho ha fet amb ells. També a causa d’aquesta maduració musical afirmen que tot i que n’estan orgullosos i les cançons els encanten, troben que la maqueta que tenen no legitima del tot el grup. “Tot i que fa poc més d’un any que la vam gravar, hem canviat molt des de llavors. Aquelles 4 cançons, les sentim molt nostres, però veiem que no són del tot el que ara mateix es podria trobar en un concert nostre”, diu en Pau Sánchez. I afegeix: “Després de treure la maqueta vam adonar-nos que havíem de treballar més el directe i la cosa va acabar en un estil en el qual ens trobàvem més còmodes perquè ens ho passàvem millor i fèiem que la gent s’ho passés millor. Tenim clar, però, que sempre tocarem de la manera que ens agradi més a nosaltres, no de la que vengui més”.

Futur

Camí de l’Est tenen molta música i sobretot moltes ganes de donar-li forma i d’ensenyar-la. “El que volem ara és tocar; fer concerts i ensenyar la música als escenaris”, diu en Mario, però són ambiciosos i tenen un objectiu clar: un proper CD. Planegen treure un àlbum sencer per ensenyar en aquest moment què ofereix el grup, per definir-lo tal com és ara amb cançons. Tampoc es posen pressions ni dates límit però sí una fita: treballar per tenir els temes a punt per poder gravar-los a finals del 2016. Sobretot treballar. Saben que picar pedra és la clau de l’èxit i es plantegen un any en el qual han de treballar. Per una banda, faran de nou un petit tour per presentar la maqueta i donar-se a conèixer i per altra banda teixiran i poliran els temes que formaran el disc.

El nou CD també és l’esperança de repetir l’èxit de la maqueta i la seva bona resposta. “Més lluny d’on som ara, aquesta maqueta ja no ens hi pot dur. Tot i que considerem que l’hem sabut esprémer al màxim, tan sols ha estat el nostre tret de sortida”, diu en Pau Martí. I d’aquí també la voluntat de fer un nou treball, per tal de tornar a dir-hi la seva i donar un cop de puny sobre la taula encara més fort, perquè ara tenen més força.

Compromís: “Quan ens ho passem més bé assajant és quan surten coses més boniques, i és estrany, però quan treballem més i quan ens ho agafem més seriosament i fem menys el tonto, és quan ens ho passem més bé”, diu en Pau Sánchez. Energia: En Pau Martí afegeix: “Surten coses millors quan treballem més, ho hem vist a la llarga, amb l’experiència. Si ens hi posem, ho podem tot, la clau són les ganes i l’energia de tirar la cosa endavant”. I amistat: “Les coses ens poden anar millor o pitjor, però el que realment ens ha donat la vida com a grup és que tots cinc som molt amics. Si a algú alguna cosa no li va bé, pel que fa a la música però també pel que fa al que no ho és, doncs ens asseiem i ho arreglem”, afirma en Pau Sánchez.

Sintetitzem: compromís, energia i amistat. Les tres paraules amb les quals es van definir al principi de l’entrevista i que no vaig entendre realment fins al final. Aquests tres conceptes són la seva fórmula, el seu detonant. Un detonant que, si el construeixen bé, pot esquitxar molt i pot fer que sentim a parlar d’aquests santboians ansiosos d’objectius. Sintetitzem millor: compromís, energia i amistat són el seu camí, el camí alternatiu, el camí a seguir. El seu camí de l’est.