2015

Aniversaris, comiats i retorns. El titular de l’any, musicalment parlant, és clar. Ha estat un any marcat per les gires i els concerts commemoratius. N’hi ha una llarga llista. Els Amics de les Arts, Els Pets, Raimon, Serrat, Brams, Anna Roig, Mazoni, Sabor de Gràcia... Les commemoracions han arribat per totes bandes. També ha estat un any marcat pels retorns de grups com Sopa de Cabra, l’Elèctrica Dharma, Inadaptats o Gertrudis. Però l’any ha acabat amb el regust amarg d’una llarga llista de grups que s’aturen –ja sigui temporalment o bé indefinidament-. Noms com Txarango, Joan Dausà, Mishima, Els Amics de les Arts o Brams ja ens han avisat que tardaran a tornar als escenaris, mentre que d’altres, com La Gossa Sorda, Miquel Abras, Rosa-Luxemburg o Okey Ok potser no hi tornaran mai. Però anem a pams.

Més enllà d’aniversaris, comiats i retorns, l’any 2015 ha tingut un nom propi: Ovidi Montllor. La figura del cantautor ha estat reivindicada de totes les formes possibles. Espectacles com L’Ovidi, poema sense acabar (protagonitzat per Toti Soler, Gemma Humet i Joan Massotkleiner)  o Ovidi3 (amb David Fernández, Borja Penalba i David Caño) s’han encarregat d’homenatjar la seva figura. També els principals festivals han guardat un espai per reivindicar-lo. El més ambiciós va ser el Barnasants, que li va dedicar la seva edició del 2015. Les versions dels temes del cantautor d’Alcoi han estat una constant i els concerts d’homenatge han arribat pràcticament de tots els àmbits. Vint anys després de la seva mort, Ovidi ha estat homenatjat com mereixia i com mai ho va estar durant la seva carrera.

Un any de celebracions

Aniversaris. N’hi ha hagut tants o més que concerts d’homenatge a Ovidi. Els primers a presentar el seu van ser Gossos. Ells en feien 22, una xifra poc habitual a celebrar, però ho van aprofitar per impulsar una gira de petit format pensada per a espais reduïts i on el públic es convertia en part indispensable de l’espectacle. També El Amics de les Arts han estat de celebració. Durant tot l’any el grup ha commemorat els seus 10 anys de vida. Van començar amb un concert d’allò més especial al Gran Teatre del Liceu, van seguir amb la publicació d’un EP de dues cançons i, com a cirereta, van oferir dos concerts únics durant l’estiu (al festival Grec i a Cap Roig), acompanyats de la Dream Big Band, que van gravar en un CD-DVD d’aniversari.

Mazoni també ha commemorat enguany una dècada des de la publicació del seu primer disc en català. La seva celebració ha passat per una gira d’aniversari on recollia els èxits que l’han acompanyat durant aquest temps, però, abans d’això, es va tancar durant tot el mes de març a l’Arts Santa Mònica per preparar noves cançons de forma intensiva i a la vista de tothom. Es tractava d'una residència original on cada setmana presentava els avenços davant dels seguidors en una sèrie de concerts íntims. I mentre Mazoni celebrava els 10 anys, Glaucs celebraven que fa ja dues dècades que estan en actiu. Ho van fer amb dos concerts molt especials: un a la sala Luz de Gas de Barcelona (acompanyats d’amics com Love of Lesbian, Joan Dausà, Blaumut, Lax’n’Busto, Sidonie o Beth) i un altre, a l’Auditori Espai Ter de Torroella (amb la companyia de la “família” de Glaucs: tots els músics que en algun moment han format part de Glaucs, artistes com Cèlia Pallí, Noudits o Miquel Abras, els humoristes Xuriguera i Faixedas i, fins i tot, les filles de tots els membres del grup). Encara una dècada més amunt, Els Pets han aprofitat fins d’últim dia de l’any del seu trentè aniversari. Durant tot l’estiu han girat amb l’espectacle trespuntzero, en el qual recuperaven les cançons més emblemàtiques de la seva trajectòria i, en alguns casos, hi sumaven una orquestra de corda. La darrera parada de l’any ha estat la més sonada, i han omplert fins la bandera la Sala Barts de Barcelona.

Sabor de Gràcia es va sumar a la llista d’aniversaris amb un disc que commemorava els seus 20 anys de rumba, Gitanos Catalans (Picap, 2015), mentre que Anna Roig va voler celebrar la primera dècada de vida d’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien amb una gira d’estiu en què recuperava les cançons franceses dels inicis i les mesclava amb les seves composicions més actuals. També artistes veterans han bufat espelmes. Serrat va celebrar els seus 50 anys als escenaris amb un cicle de 5 concerts al festival Grec mentre que, fa tot just unes setmanes, Raimon celebrava el 75è aniversari amb un doble recital a l’Auditori de Barcelona.

Retorns molt sonats

Els aniversaris molt sovint van lligats amb els retorns. Això és el que li ha passat, per exemple, a l’Elèctrica Dharma. La banda feia enguany 40 anys i ho ha aprofitat per tornar als escenaris i demostrar que mantenen tota l’empenta i conserven un esperit d’allò més jove. Van posar-se en marxa el mes d’abril al festival Strenes i, des de llavors, no han parat. També aprofitant un aniversari, en aquest cas el 25è, Inadaptats van tornar a trepitjar un escenari el passat mes d’abril. En aquest cas va ser un retorn puntual, però la banda va portar 5.000 persones al pavelló de Vilafranca del Penedès, el mateix espai on, fa 10 anys, van posar punt i final a la seva trajectòria. Gertrudis, per la seva banda, han posat fi a uns anys d’aturada amb una gira per celebrar els 15 anys de vida i un disc on han recuperat les 15 cançons més estimades pels seus seguidors.

Sens dubte, però, el retorn de l’any ha estat el de Sopa de Cabra. A principis d’abril, el grup va aparèixer per sorpresa dalt del terrat de l’oficina de turisme de Girona per donar el tret de sortida al festival Strenes. Des d’allà, a més, van anunciar una gira de tres concerts que els han portat al Porta Ferrada, a les Santes i al Festival Internacional de Música de Cambrils. El grup, a més, ha acabat l’any amb la publicació de Cercles (RGB Suports, 2015), el disc que posa fi definitivament a quinze anys d’aturada indefinida. Sopa no han estat l’únic gran clàssic del rock català que s’ha pogut tornar a sentir aquest any. Tot i no tractar-se d’un retorn pròpiament dit, Sangtraït també han estat molt presents aquests últims mesos, sobretot de la mà d’LGP (la banda formada pels ex-Sangtraït Quim Mandado i Martín Rodríguez i Joan Cardoner). Al festival Rock Fest el grup ja va preparar un repertori dedicat exclusivament a Sangtraït i, poc després, al festival Acústica, hi van presentar l’espectacle Sangtraït Simfònic, on recuperaven les cançons de la banda i les vestien amb la companyia de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.

Tampoc cal perdre de vista un retorn més anunciat però no per això menys important: el d’Adrià Puntí. Després de més de 10 anys de silenci discogràfic, el músic de Salt ha publicat aquesta tardor La clau de girar el taller (Satèlite K, 2015). L’últim gran retorn de l’any l’ha protagonitzat Joan Miquel Oliver. Després de la dissolució d’Antònia Font, el músic mallorquí ha recuperat la seva trajectòria en solitari (que tenia aturada des de feia anys) amb la publicació de Pegasus (Sony Music, 2015), un treball que l’ha portat a girar per la gran majoria de festivals d’estiu del país.

Una llarga llista de comiats

I de grups que tornen, a grups que marxen. El 2015 és un any d’adéus. La Gossa Sorda va ser la primera gran banda de l’any a anunciar el seu comiat. Ho va fer al març, abans d’iniciar una extensa gira de comiat que posarà punt i final a la seva trajectòria. Els seguirien bandes com Okey Ok i La Bundu Band, que en aquest tram final d’any han fet els seus respectius últims concerts. Encara més inesperats han estat els adéus de Rosa Luxemburg (que no van ni fer concert de comiat) i Miquel Abras (que va posar fi de forma indefinida a la seva carrera amb un concert a Bikini).

A la llista de comiats, se n’hi sumen també uns quants de temporals. Txarango no girarà durant el 2016 després de posar punt i final a una etapa amb un apoteòsic concert al Sant Jordi Club on es van acompanyar de Chucho Valdés i de la Barcelona Big Latin Band. Joan Dausà també acaba de posar punt i final a una etapa (en aquest cas, amb un doble concert al Palau de la Música) i es prendrà un temps de respir mentre que Mishima tanquen gira aquesta mateixa setmana a la sala Apolo. També Brams, després d’un estiu en què van celebrar els seus 25 anys, s’han acomiadat temporalment. I no només s'acomiaden grups. El festival PopArb també va tancar les portes aquest 2015.

I una llista encara més llarga de naixements

Però que ningú s’espanti. Per cada grup que ha plegat veles, hi ha hagut un mínim de tres naixements. Doctor Prats, que a principis d’any van presentar-se amb Patates amb peix (Autoeditat, 2015), no han parat de girar durant tot l’estiu. Un cas semblant al d’altres bandes com Ojo de Buen Cubero (amb Sóc (Autoeditat, 2015)) o Joan Rovira (amb Peix sense espina (Satèlite K, 2015)), dues de les revelacions de l’any. Tampoc cal oblidar els discos de debut de bandes com Copa Lotus (El moixò foguer (RGB Suports, 2015)), Crossing (Parem el temps (Música Global, 2015)), Hora de Joglar (Gira el temps (RGB Suports, 2015)), Gemma Humet (Si canto enrere (Satèlite K, 2015)) o Oriol Barri (Nosaltres (Right Here Right Now, 2015)). Els naixements han continuat durant el tram final de l’any amb nous discos que, tot i no haver gaudit de prou temps per consolidar-se, tampoc cal oblidar. És el cas, per exemple, de Reina victòria (Petits Miracles, 2015) de Pantaleó, Hores perdudes (Picap, 2015) de Setembre o Déu vos guard! (DiscMedi, 2015) de Trau.

Capítol a part mereixen Germà Negre i Est Oest. Els primers, després d’anys de girar per festes majors, han publicat el seu primer treball, Els àngels fan torrades (Halley Records, 2015) i, a més, han impulsat una gira de teatres acompanyats de la Cobla Selvatana i l’Esbart Dansaire Fontcoberta. Els segons, per la seva banda, s’han proclamat guanyadors del concurs de maquetes Sona 9 per davant de Roig i Coet. Entre les noves propostes, no hi han passat desapercebuts els noms més consolidats que s’ha reformulat. És el cas de David Carabén (que ha iniciat una gira en solitari més enllà de Mishima) i Xavi Sarrià i Feliu Ventura (que s’han unit per posar música a Totes les cançons parlen de tu, la primera novel·la de l’excantant d’Obrint Pas). I igual que neixen grups, també neixen festivals. Enguany hem vist com apareixien cites com el Born de Cançons o el Festivalot.

Els Catarres, Aspencat i Zoo: els grups de l'any

D’acord, naixements, comiats i aniversaris. Però l’any ens ha deixat més coses. Per exemple, ha coronat Els Catarres, Aspencat i Zoo com tres dels grups del moment. Els Catarres han publicat Big Bang (Música Global, 2015), el seu  tercer disc, que els ha portat per totes les festes majors i festivals del país. Aspencat, per la seva banda, després d’un any per emmarcar en què s’ha consolidat com un dels grups amb més futur del país, han publicat Tot és ara (Halley Records, 2015), el seu quart treball. Per últim, Zoo, després de publicar el seu primer disc a les acaballes de 2014, ha crescut com la pólvora i s'ha fet un lloc al panorama musical català a una velocitat que poques vegades s’havia vist.

Més enllà de grans noms, algunes bandes han utilitzat el 2015 per reivindicar-se. Nyandú, amb BUM! (Música Global, 2015) han sorprès a tothom i s'han convertit en un dels grups de l’any mentre que La Terrasseta de Preixens també va fer un salt mortal endavant amb Candidatura (Autoeditat, 2015), el seu tercer disc. El mateix s’ha repetit amb altres propostes com Sense Sal (amb Algun lloc al món (Autoeditat, 2015)) i Bremen (amb Tornar d’Amèrica (Fina Estampa, 2015)). D’altres han continuat el seu procés de consolidació amb discos que demostren que són ja grups cabdals de l’escena musical del país. Blaumut (amb la publicació d’El primer arbre del bosc (Tsunami Music, 2015)), Obeses (amb Monstres i princeses (Música Global, 2015) i la gira Obeses 3D acompanyats de la Banda Municipal de Barcelona), Ebri Knight (amb Foc! (Audoeditat, 2015)) o Inspira (amb la publicació de Greta (Bankrobber, 2015) han demostrat que estan en el moment més dolç de la seva trajectòria.

I no ens oblidem dels noms més consolidats que han demostrat tenir encara molta corda. Roger Mas ha acabat l’any publicant Irredempt (Satèlite K, 2015), un disc a guitarra i veu, mentre que Marina Rossell ho ha fet amb Cançons de resistència (Satèlite K, 2015), un repàs als grans himnes internacionals relacionats amb dones. Joan Isaac ha rebuscat al calaix per recuperar himnes italians i adaptar-los al català amb Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015) mentre que Tomeu Penya i Quico Pi de la Serra han demostrat mantenir-se en bona forma amb la publicació d’Optimista! (Blau, 2015) i Dues tasses (Satèlite K, 2015)), respectivament.