La cançó galàctica ha marcat des de fa anys a un bon grapat de grups i músics catalans. Aquesta etiqueta que van encapçalar cantants com Jaume Sisa o Pau Riba ha estat àmpliament reivindicada per tota classe d'artistes. Aquesta setmana, doncs, hem volgut recollir les deu versions més galàctiques. Des de Sisa o Riba fins a Quimi Portet, Albert Pla o Antònia Font.
Pau Riba és un dels pares de la cançó galàctica. "Noia de porcellana" va ser el seu primer gran èxit, una cançó que s'ha convertit en tot un clàssic intergeneracional. La versió que en van fer Germà Negre en el seu primer disc n'és la millor prova.
La cançó galàctica té un nom propi: Jaume Sisa. Ell és el galàctic per excel·lència. "El setè cel", una de les seves peces més emblemàtiques -amb el permís de "Qualsevol nit pot sortir el sol"-, va ser una de les cançons que Joan Manuel Serrat va voler incloure en l'espectacle Cançons d'un temps, d'un país.
També a Albert Pla el podríem posar a la llista dels galàctics. "Somiatruites" és una de les peces que més s'adeqüen en aquest gènere. Fa uns anys, The Mamzelles van voler versionar-la en un concert a l'Acústica de Figueres on repassaven els grans èxits de la música en català.
Antònia Font van ser una de les darreres grans incorporacions al cançoner galàctic. També a Manel se'ls va voler penjar aquesta etiqueta en els seus inicis. Precisament, els barcelonins van signar la versió d'un dels temes més galàctics d'Antònia Font: "Extreterrestres".
Al·lucinosi (BMG-Ariola, 1994) és, segurament, un dels àlbums més oblidats de Sopa de Cabra. Era el disc que seguia el polèmic Mundo infierno (BMG-Ariola, 1993), però el tancava una peça molt especial, una versió de "L'home estàtic", de Pau Riba.
Tot i ser d'una generació una mica més jove que Sisa i Riba, Quimi Portet també és considerat per molts un membre destacat de la cançó galàctica. En el programa de TV3, Etiquetats, El Niño de la Hipoteca versionava "La Rambla", un dels seus temes insígnia.
"L'home dibuixat" és un altre dels grans èxits galàctics que no podia faltar. En aquest cas, la versió la signen The Penguins, que la porten cap al reggae.
"Flors i violes" és un d'aquells temes que, amb els anys, ha perdut part de la seva autoria. Inicialment va ser escrita per Quimi Portet, però la versió d'Adrià Puntí ha esdevingut tant o més coneguda.
La rumba també pot ser galàctica. Així ho van demostrar fa uns anys Gertrudis amb la versió de "Patxanga", d'Antònia Font.
De galàctic a galàctic. Quimi Portet va participar l'any 2008 en un concert d'aniversari per celebrar els 60 anys de Jaume Sisa, on va interpretar "El fill del mestre".
Revista La Tornada
C/Ramon Muntaner, 22, 3r, 2a 17005 Girona - T. 616 70 49 74 redaccio@latornada.cat