Montseny

Ara és el moment ideal per anar al Montseny. Ara que les muntanyes s’han mudat amb la catifa vermella. Ara que el sol, en pondre’s, juga amb les branques tot pintant quadres impressionistes. Ara que les enormes sequoies de Santa Fe s’alcen encara més majestuoses en un paisatge desolat pels primers freds. Ara que la sinuosa carretera tresca lleugera vers la penombra d’un bosc fantasmagòric propi dels relats dels germans Grimm.

I és que, certament, el Montseny és un viver de personatges fantàstics, perquè el seu paisatge meravellós es presta que la gent  al llarg dels anys hi hagi imaginat totes mena d’éssers fabulosos. De fet es diu que el mateix Montseny és un gegant petrificat: l’avi Esmè, que era tan gran que quan caminava posava un peu al Matagalls i un altre a les Agudes, i fins i tot una vegada assedegat es va veure tota l’aigua de la riera de Gualba. Un bon dia es va ajaure al cim del massís, amb una cama a cada costat, i s’hi va quedar petrificat.

Un dels racons amb més magnetisme del Montseny és el gorg negre de Gualba, presidit per una enorme creu dalt d’un penyal per allunyar els mals esperits. És un lloc preciós que atrau curiosos visitants vinguts d’arreu, però de nit l’indret es converteix en un lloc feréstec i esfereïdor. Diuen que en les nits de lluna plena és el punt de trobada de totes les bruixes de la contrada; també es diu que al fons del gorg hi viuen unes belles i meravelloses criatures, les dones d’aigua.

Al Montseny hi habiten també –segons la saviesa popular- follets entremaliats que fan maleses o un dimoni que resta immòbil al fons del pou de glaç d’en Besa, esperant la seva propera víctima. Però tot això només són llegendes, i tan sols podreu esbrinar si són certes o no si us deixeu seduir pel vermell màgic del Montseny.