Les veus de la temporada

Aquesta temporada ha sigut especialment activa en el terreny de la cançó d'autor. Noves veus i veus consolidades han compartit el protagonisme d'una temporada viva i vibrant. En el segon especial d'aquest agost, ens hem proposat recollir-ne algunes de les més destacades.

L'adéu de Joan Dausà

Aquesta temporada començava amb l'adéu de Joan Dausà, que tancava gira amb un doble concert al Palau de la Música per replantejar-se el seu projecte musical. "Potser m’ho replantejo tot perquè tot segueixi igual o perquè canviï completament" desvetllava poc abans del concert final. Tot i això, però, deixava clar que no era un comiat definitiu: "La sensació no és que s’acabi la meva trajectòria musical sinó que s’acaba una primera etapa. M’obligo a preguntar-me per què canto i per a qui canto, per tant, tinc la sensació que hi haurà una petita modificació" i reconeixia que "la proposta ha tocat sostre tal com és ara. Cal buscar sensacions i ímputs que generin altres cançons, d’una altra manera, amb un altre llenguatge... Tornar a fer el mateix em semblava desgastador".

La consolidació de Gemma Humet

L'any passat, Gemma Humet es va estrenar com a compositora després d'uns anys acompanyant músics de primera línia com Toti Soler o Toni Xuclà. Aquesta temporada, la cantant ha acabat de consolidar una proposta personal en què volia mostrar-se d'una manera molt més sincera: "Volia que si algú arribava a aquest treball sabés qui sóc jo, no qui he estat com a participant d’altres projectes" desvetllava. I és que després d'una llarga trajectòria com a intèrpret, Humet també volia reivindicar-se com a autora: "En el rol d'intèrpret estava super còmoda, perquè no t’has de plantejar què expliques o què mostres de tu, però tenia una necessitat de canviar d’aires i provar coses diferents que no havia tingut temps de provar".

L'aposta minimalista Roger Más

Després d'uns anys sense compondre noves cançons, Roger Mas publicava aquest hivern Irredempt (Satélite K, 2015), un treball només a guitarra i veu amb què volia homenatjar la figura clàssica del cantautor: "Necessitava treballar sol. Venia d’ajuntar-me amb molta gent, amb molts amics i amb grans músics que aportaven molt a les meves cançons i necessitava aquesta cosa especial que hi ha quan algú està interpretant sol una cançó i no s’ha d’entendre amb ningú més" reconeixia.

La lluita optimista d'Ivette Nadal

Amb Tornar a mare (RHRN, 2015), Ivette Nadal se sincerava després d'uns anys de lluita contra l'anorèxia que l'havia obligat a apartar-se dels escenaris. "El disc és obrir les finestres, mirar fora d'un mateix i veure què passa al món. És un pas cap a la normalitat, trencar amb cadenes antigues i buscar la llibertat interior i també artística" explicava poc després de publicar-lo. Ho feia, a més, amb unes cançons optimistes que intentaven narrar amb un posat irònic i positiu la seva lluita: "Els altres discos tenien molts components tristos i melancòlics, però ara no em podia seguir repenjant en això. Vaig decidir que havia de canviar molts hàbits meus, però també moltes actituds i moltes conductes i una d'elles era afrontar la situació amb ironia, amb convenciment i amb alegria" desvetllava.

El nou camí pop Pau Alabajos

Pau Alabajos ha mudat la pell i s'ha endinsat en el món del pop amb un disc gravat als Estats Units on ha volgut experimentar amb sonoritats molt més elèctriques del que ens tenia acostumats. "Portava deu anys de carrera musical fent una mateixa proposta i després del concert que vam fer al Palau de la Música de València volíem fer alguna cosa diferent i experimentar amb noves sonoritats, nova instrumentació, amb més protagonisme de l'electricitat. Volíem posar-nos reptes i intentar transgredir" se sincerava després de publicar-lo.

Les emocions sinceres de Judit Neddermann

Si amb el seu primer disc en solitari ja va començar a descobrir-se com una de les veus més prolífiques del país, amb el seu segon àlbum Judit Neddermann ha acabat de confirmar que és una de les cantants del moment. Amb unes cançons personals i on ha explorat noves sonoritats, Neddermann s'ha proposat emocionar el públic d'una forma autèntica i natural: "Com a cantant és molt fàcil, si vols que un missatge arribi i emocioni molt, posar-hi de més. L'emoció sempre la pots exagerar, però la gent no s'emociona perquè ho exageris, la gent s'emociona quan estàs expressant el que realment hi ha" assegurava poc després de la publicació del disc.

El comiat d'Anna Roig

Després de pràcticament dos anys presentant Un pas i neu i un pas (Satélite K, 2014), Anna Roig va decidir, poc abans de començar l'estiu, posar punt i final a la gira i apartar-se fins a publicar un nou treball. Uns dies abans del darrer concert, reconeixia que "de vegades els grups tenim aquella pressió d'haver de fer un disc i hi ha grups que intenten respectar-ho molt, però nosaltres som més de deixar-ho a foc lent. Si deixes que les coses vagin sorgint a poc a poc es pot innovar més del que haguessis fet si haguessis seguit el mateix patró de sempre". La cantant també aprofitava per fer balanç de la gira de presentació d'un disc en què es mostrava al públic d'una forma molt més personal que en les anteriors gires: "Venia d'un personatge que ja m'estava començant a cansar. Mentre el feia hi estava a gust, però ja no em venia de gust tornar-lo a fer" detallava.

La memòria de Xavi Sarrià i Feliu Ventura

Xavi Sarrià (cantant dels desapareguts Obrint Pas) i Feliu Ventura han posat en marxa enguany l'espectacle Llibres, batalles, cançons, on repassen cançons pròpies i versions tot seguint el fil de les darreres novel·les que tots dos artistes han publicat. Unes novel·les que, en tots dos casos, retrocedeixen a la València de la seva joventut, quan començaven en el món de la música: "Arriba un moment en què vols mirar enrere i fer una revisió, però no només pel que tu has viscut, sinó perquè molta gent més jove et diu que eixe moment que vam viure nosaltres és una referència important per a ells" explicava Ventura. "Costa crear referents de l'altre País Valencià, el que ha sigut invisibilitzat, i és necessari crear-los. Té una part emotiva, però també és un exercici de memòria i de recordar una època perquè altres generacions la puguin entendre" hi afegia Sarrià.