La música és l’arma
Una vegada més, ha passat el 8 de març. Hem tornat a reivindicar el feminisme per un dia i, tant de bo, demà siguem més els que continuem lluitant per vèncer les sinergies patriarcals del dia a dia, que s’imposen de manera difusa, mecànica i obstinada.
La música no n’és una excepció. La presència femenina als escenaris (i a les sales de màquines) no és paritària, i segurament tampoc és justa. Cal ser persistent en el missatge. Les dinàmiques enquistades són difícils d’erradicar: conviure amb la disfunció és assimilar-la com a natural.
Un dia més, tanmateix, podem celebrar que la música sigui una eina alhora potent i eficaç per canviar allò establert, capaç de modelar la cultura de les societats i nodrir-les de consciència. Tota revolució ha tingut banda sonora. I en un sentit polític, res és innocu.
Aquesta setmana hem rebut bones notícies. El públic ha decidit fer Roba Estesa el grup amb més triomfs als Premis Enderrock. La gent ha decidit, amb el seu vot, dotar de valor la proposta d’un grup de dones obertament feministes i inherentment activistes, cosa inèdita fins ara. Els milers de persones que hi han participat han decidit, amb el seu vot, posar-les a la primera pàgina de l’actualitat musical de casa nostra.
Sigui un vot que respon a la qualitat musical, sigui un vot que reivindica la normalització del feminisme, els quatre guardons a les del Camp de Tarragona són significatives: o bé som una societat capaç de valorar la música de per si, més enllà del gènere i aparença dels seus autors (com hauria de ser natural) o bé som capaços de dotar de significat polític aquest acte. Ambdues coses em semblen fantàstiques.
Així doncs, un dia més, podem recordar que malgrat la grisor que s’imposa com una pluja fina, la música, que no deixa de ser un mirall social, és un món obert i capaç d’abanderar el progressisme. Tot és polític, i la música també.
Sort en tenim
Per Pau PlanasComença a ser habitual veure com les televisions locals passen la mà per la cara a la televisió pública nacional en termes culturals. O, com a mínim, musicals. Els Premis Enderrock ho van tornar a evidenciar. Mentre TVC decidia, com a gran novetat, emetre la gala en diferit aquest dilluns pel 33 -algú m'explicarà quin sentit pot tenir això-, La Xarxa l'emetia en directe i amb un extens desplegament per mantenir també el directe durant la post-gala amb entrevistes als guanyadors i valoracions.
Una mostra més de com les televisions locals s'han convertit definitivament en refugi musical del país. L'últim reducte on encara podem gaudir de programes sobre música. Mentre la gran aposta musical de TVC per aquesta temporada és recuperar a mode de refregit l'Sputnik (també al Canal 33, òbviament), les televisions locals segueixen apostant per la música amb determinació. I sort en tenim.
Roba Estesa
Les tarragonines es van convertir en les grans triomfadores dels premis Enderrock amb quatre guardons.
Manel
El quartet va aconseguir el premi Enderrock a 'Millor artista', que sumen al premi de la crítica a 'Millor disc de pop-rock'.
Buhos
Els de Calafell s'emporten el premi Disc Català de l'Any.
