Roba Estesa

Amb la música tradicional i popular com a punt de partida, Roba Estesa han trenat un primer disc carregat de referents on combinen la seva faceta més festiva amb una clara reivindicació en clau de gènere. Amb poc més d'un any, el creixement de la banda ha estat exponencial.

Aquesta dualitat entre festa i reivindicació era una cosa molt premeditada a l'hora de fer el disc?

Gemma Polo: El primer plantejament que vam fer a en Xavi i en David [productors del disc] era que no volíem fer un disc de festa major. Sí que volíem que la gent s'animés a escoltar la nostra música i que pogués ballar-la i passar-s'ho bé, però teníem clar que no volíem fer un disc que de la primera a l'última cançó fos de festa major, en el sentit de plasmar en un disc un concert de nit. Realment crec que vam prendre una decisió bastant bona. El fet de poder-ho treballar en un estudi permet diferenciar els formats i entendre que són diferents maneres de treballar. Això ens ha permès poder expressar-nos amb unes cançons una mica més delicades o profundes pel que fa al text i al que volíem dir amb aquella cançó.

El disc beu molt de la cultura popular i de cançons tradicionals partint de peces molt diverses. Hi ha moltes hores de recerca darrere de totes aquestes cançons?

GP: Sí. Jo he fet bastant aquesta feina, perquè m'agrada informar-me sobre allò de què estem parlant i trobar múltiples punts de vista d'aquella cançó a partir de persones que la van recollir o de gent que després en fa les seves interpretacions. Sí que hi ha una investigació i unes hores darrere de cada cançó perquè no ens volem quedar només amb les paraules a nivell superficial i el missatge primer que tenen les cançons. La gràcia de descompondre-les és poder arribar una mica més enllà en el missatge i poder-li trobar altres punts de vista i altres connotacions.

Per això les passeu pel vostre propi sedàs?

Anna Sardà: Nosaltres agafem aquestes cançons i partim de lletres o melodies, però després ens ho fem venir una mica bé per adaptar-ho al que nosaltres fem, al nostre estil i a una manera de tocar-les i de cantar-les amb què ens hi sentim còmodes. Sí que hi hauria l'opció de fer-les tal com te les han cantat o tal qual estan guardades, però ens agrada donar-li una mica el tomb per dir: no només ens quedem amb la cançó, sinó que passa per Roba Estesa, per com entenem nosaltres aquesta música i aquesta lletra i que li doni el nostre toc personal.

"Normalment, des de les nostres quotidianitats, fem sempre uns plantejaments molt bàsics de les cançons populars i nosaltres intentem anar una mica més enllà"

Hi doneu també un toc en clau de gènere. Noteu que hi ha cançons populars que necessiten un canvi de lletra pel que representa la cançó original?

GP: Jo crec que no és tant la cançó sinó la gent. Tu sents "El senyor Ramon empaita les criades" i, en general, les nostres amistats més properes potser podrien condemnar la cançó per masclista. Però en el moment que comences a informar-te, t'adones de l'origen de la cançó i de com s'estaven cantant i com s'estaven tractant aquestes peces quan van sorgir a la Barcelona del Paral·lel. "Baixant de la Font del Gat", per exemple. Una noia i un soldat. Qui s'ha follat a qui? La noia ha enredat el soldat i, per tant, estàs empoderant la noia perquè té una presa de decisió damunt del seu cos i la seva sexualitat, o la noia baixa amb el soldat perquè el soldat l'acaba d'agafar i l'ha violat? Sempre s'hi poden trobar múltiples interpretacions d'aquestes cançons i és la gràcia que tenen. Normalment, des de les nostres quotidianitats, fem sempre uns plantejaments molt bàsics i el fet que nosaltres hi afegim lletres és per convidar la gent a no mirar-se només la primera pàgina o la portada dels llibres o les cançons. Intentem anar una mica més enllà.

En moltes cançons parleu de temàtiques històriques, de llegendes... Per què us atrau aquesta temàtica històrica?

GP: Som unes romàntiques. I no escrivim lletres d'amor! El 'tradi' sempre s'ha relacionat molt amb recuperar una memòria antiga, medieval, i moltes de les nostres heroïnes també estan posades en aquest passat en què desconeixem per complet si el que ens expliquen és veritat o no.

Clàudia García-Albea: La idea és establir un vincle amb el passat, però agafant aquest passat com si fos un present. Fer nostres unes històries en què tampoc és tan important si és una veritat absoluta. L'important és que nosaltres poder entendre coses o desenvolupar certs conceptes a partir d'aquests fets.

Fa uns mesos ens dèieu que notàveu que ara començava a anar seriosament i sentíeu una mica la pressió d'haver de començar a prendre decisions reals per primera vegada. Com ho esteu portant?

GP: Ara hem de prendre decisions encara més importants de les que ens pensàvem que estàvem prenent aleshores. Les decisions que prenem van augmentant en responsabilitat.

Teniu la sensació d'haver crescut molt amb molt poc temps?

Clara Colom: Som conscients que hem crescut i n'estem molt contentes. Ara estem en un moment de gaudir de tot el treball que hem fet durant l'hivern. Hem passat l'hivern tancades en un estudi i en locals d'assaig i ara aquest treball s'ha vist compensat.

"La idea és establir un vincle amb el passat, però agafant aquest passat com si fos un present"