És que a mi la música en català…

Els que som de Barcelona o dels seus voltants, el metro acostuma a ser una part força important de la nostra rutina. Allà hi pots veure i sentir de tot. És, per dir-ho d’una manera una mica pedant, un reflex de la nostra societat. L’altre dia tenia unes adolescents al costat que parlàven de la música actual, però molt en general. Noves tendències, grups, DJ’s que ni jo conec, la mala vida que porta ara en Justin Bieber… Allò que pots trobar a qualsevol blog o portal d’aquests que de tant en tant surten pel Facebook. Una d’elles, però, els va preguntar si els “molava” Els Catarres i gairebé totes a l'uníson van respondre que sí. Totes menys una, que es va excusar tímidament dient: “És que a mi la música en català…”. Allò em va fer pensar. Et pot no agradar la música en català? És possible que no t’arribi a agradar una cançó, uns acords, una melodia, simplement per la llengua?

Des de fa uns 15 anys fins ara, el panorama musical als Països Catalans ha evolucionat d’una forma gegant. Del rock català d'Els Pets i Lax'n’Busto, quan cremaven festivals com el Senglar Rock, fins ara, s’han creat grups suficients per omplir una biblioteca sencera de l’Itunes, amb un ventall molt diferents de gèneres i estils. El que abans podíem arribar a classificar com a gènere “música en català” ha anat desapareixent, i no crec que hi hagi cosa més positiva per a la mateixa música en català i la resta de música de Catalunya que passi això: la normalització de la música feta a Catalunya sense tenir en compte quina llengua s’utilitza.

Un factor molt important per facilitar aquest procés passa pels mitjans de comunicació. De manera molt puntual, i selectiva, a vegades als telenotícies de TV3 fan la crònica d’algun grup que ha anat a tocar a fora, com per exemple l’última actuació que van fer Txarango i Mishima a Nova York. Personalment això em crea un sentiment contradictori; per una banda, penso: "Perfecte! Mira, que bé, dos grups catalans ho estan petant lluny de casa"; però, per altra banda, reflexiono fins a quin punt són positives cròniques com aquestes… La BBC fa cròniques a les notícies de les gires internacionals que fa Arctic Monkeys, per posar un exemple? No ho crec, perquè no podrien parlar de res més en tot el telediari. Ens hem d’acostumar a veure grups catalans als cartells dels millors festivals de música. No obstant això, no vull treure la música dels mitjans de comunicació, just al contrari. No hi hauria res més positiu que un espai dedicat a la música a Catalunya, que parlés dels grups de música actuals catalans i dels internacionals que passen a tocar per aquí, oferir, com la BBC fa, concerts en directe dels festivals d’aquí, fer entrevistes… Un “Sputnik” actualitzat. La premsa musical és molt més important del que alguns es pensen, i l’aparició de nous mitjans i la consolidació dels antics és un pas important.