Miquel Abras

Connexió i complicitat

Pau Planas

"Mireu si estava nerviós que m'havia de treure la jaqueta a la tercera cançó i me'n recordo ara que estem a l'última", bromejava Miquel Abras cap al final del concert de presentació del seu nou treball. D'aquests nervis, però, des de la platea no n'havíem vist ni el més petit senyal. Durant una hora i mitja, només havíem vist un Miquel Abras desenfrenat i totalment alliberat. Un Miquel Abras que transmetia l'eufòria d'aquell qui torna a un escenari després de molts mesos i es troba un teatre ple i entregat i l'emoció d'aquell qui pot estrenar un nou disc prop de casa i envoltat del públic més fidel.

Al festival Strenes, el de la Bisbal va lluir connexió amb el públic, gestionant a la perfecció un setlist acurat i carregat de sorpreses. Ens posava en situació amb un inici marcat per les noves composicions i trobava el primer moment àlgid amb "Viu". Amb un Toni Molina desbocat a la bateria, el cantant es deixava anar per llançar-se a un hit vitalista cridat a ser un dels èxits del nou treball. Abras s'acompanyava només de dos músics -Molina a la bateria i Carlus Ramió al baix- però tampoc necessitava més. Si "Viu" ja havia posat en alerta el públic, "Gira-sols mirant la lluna" desbordava per complet el Municipal, amb més dosi guitarrera que mai.

El músic, però, també guardava un espai per les balades i, tot sol, convidava al públic a acompanyar-lo posant veu a "Em mires, et miro i rius". Era el moment de màxima complicitat, amb l'artista assegut a un tamboret i recordant èxits com "L'últim adéu". També era el moment de treure la pols a antigues cançons mig oblidades com "Què vols que et faci?", del seu primer disc, o "Quan el món dorm", que feia temps que no es deixava sentir en directe.

I, de les cares B, tornava als hits. Concretament, als hits de la primera època, com "Amb tu sóc jo", "Crida" o "Contradiccions", que convertien el Municipal en un gran karaoke disposat a cantar totes i cada una de les tornades. Una comunió total entre músic i públic, que es deixaven anar conscients que ja quedava poca estona de concert. Però encara hi havia temps per cridar a la vida i a l'optimisme amb "Vivint el present" i "La vida" abans de donar pas als bisos amb "Enviats especials". Els ritmes funkys de "La reina del ball" marcaven el final del concert, però Miquel Abras encara es guardava un darrer as a la màniga. S'enfundava la guitarra acústica i baixava a platea tot cantant "Felicitat", potser com a síntesi perfecte del que havia estat la nit.