La Folie
L’estiu ha arribat perquè hi ha una calor impregnada a tot arreu que s’enganxa al cos i costa de marxar però també ha arribat perquè la música de La Folie és bon rotllo, és festa major a l’aire lliure. La presentació del seu disc Traficants de somnis (Petits Miracles, 2016) als exteriors de la Fabra i Coats de Sant Andreu, recorda les nits d’estiu a la plaça major: gent asseguda i dempeus; cerveses i granissats de llimona a la mà; grans, joves i petits i uns músics entregats, somrients i il·luminats amb focus de colors. Avui els components del grup estan especialment contents perquè presenten un directe just al costat d’on ha pres forma: el seu local d’assaig.
El directe és fresc i molt participatiu. S’atreveixen amb una cançó a l’estil més “impro”. El públic tria cinc paraules, entre les quals hi ha "Diplodocus", i la veu de Paula Gilberga les introdueix totes molt subtilment mentre canta un tema a trio, acompanyada de la impecable flauta travessera i la guitarra. En un altre moment, el públic manté una base percudida amb dits i mans que va acompanyant la melodia d’una cançó.
La #foliecitat, el nom del grup revestit de felicitat, és la tònica del concert. Un directe bonic i alegre que brolla amb “Traficants de somnis”, un tema que si s’escolta dues vegades ja no marxa del cap. I tendre. Amb uns versos de Miquel Martí i Pol i la melodia de la flauta travessera, que abdueix, la mort també hi té cabuda. Però el missatge que transmet La Folie és sens dubte molt optimista. Conviden tothom a «obrir les maletes i omplir-les de somnis». Comença a fer fresca i al cel s’hi veuen uns núvols grisos que anuncien una pluja imminent. Malgrat l’aire fred, l’estiu que desprèn la banda no se’n va i el «reggae picantó» de “L’arbre del fruit prohibit” envaeix l’espai. No plourà fins ben acabat l’últim tema.
Cançons que parlen de segones oportunitats “Abraçades de vidre”, de relacions que no funcionen “Érem vells”, de persones que vénen i se’n van de les nostres vides “Infants Adults” i un crit a la igualtat amb cinc idiomes a “Persones”. I és que com diu la veu cantant «amb només escoltar ajudarem molt més del que ens pensem».
Cançons amb una marca Folie al cent per cent: “il·lusió, esperança i força”, tres trets que resumeixen la seva essència. Però sobretot, optimisme. “Olor d’esperança” és el tema que condensa la seva essència, la lluita d’un camí que els ha portat a guanyar fins a tres concursos i amb un dels quals han pogut editar el seu primer disc. I és que de vegades «no n’hi ha prou amb allò de voler és poder sinó que cal una mica d’insistència», diu la Paula. Toquen l’últim tema i com un miracle les gotes comencen a caure amb força. A corre-cuita els membres cobreixen amb plàstics tot el que hi ha a sobre l’escenari. Hi ha casos en què voler és poder i d’altres en què poder només és a mans de la sort. La pluja ve quan ve.
