Màia

La realitat d’avui en dia és que prestem poca atenció als detalls, i que si una banda no aconsegueix captar la nostra atenció, tendim a no dedicar-li uns minuts extres per descobrir què ens pot oferir. Màia és d’aquests grups que reclamen una engruna del nostre temps per poder aprofundir en el que ens està dient. Si aconseguiu fer-ho, podreu descobrir un conjunt que us captivarà amb cada un dels seus temes.

Els orígens

La banda, formada per la Marina Prades, el Gus Wallin i el Lluís de Puig, fa quatre anys que es va fundar, però tot va començar un any abans. De fet, aquesta és una d'aquelles històries que mereix ser explicada, per poder-se impregnar completament de l'essència del grup.

En Gus, un compositor i lletrista que sempre ha sigut més músic de carrer, estava realitzant càstings per trobar una veu, de fet ja l’havia trobat quan, per casualitats de la vida, va decidir acceptar fer-ne una més, la de la Marina. Ella va arribar tard, i en principi el lloc ja estava ocupat, però al sentir-la cantar les coses van canviar: no hi havia cap dubte, la veu havia de ser ella. Així van passar un any descobrint-se un a l’altre, trobant la nota que podia encaixar en les dues formacions musicals. I com que en aquest món no es pot parar d’evolucionar, el Gus va veure que el panorama musical no comptava amb massa violinistes femenines dalt els escenaris. Així doncs la família es va ampliar, tant en instruments com en els seus membres. I va entrar en joc el Lluís de Puig, veu i ukelele que havia coincidit al conservatori amb la Marina.

Menys d’un any més tard ja tenien el seu primer EP, que al arribar a mans de professionals, no hi va haver dubte que d’aquí havia de sortir el seu primer disc, Miracles Ambulants (Discmedi, 2014).

Fotografia: Juan Miguel Morales

El camí és el que importa

La filosofia del grup és clara, gaudir del camí, de les petites fites i els passos que al llarg d’aquests quatre anys han anat aconseguint. Que quin és el destí? La vida gira i mai és del tot clar cap a on anem, però com tants altres grups, viure de la música seria l’ideal. No tenen pressa, les ganes de fer arribar la feina ben feta al públic és gran, no importa si és un gran festival o si és per pobles més petits, en cada un dels seus concerts aprenen, de manera que dia a dia maduren i enriqueixen les seves produccions.

Ja han passat per festivals com l’Acústica de Figueres i l’Strenes de Girona, però la roda no para, i aquest estiu arriben amb força a La Costa Brava Fashion Weekend, al Bioritme així com a molts més pobles i ciutats, on faran parada amb la gira del seu segon disc, Estels a les butxaques (Discmedi, 2015). Al qual se li ha d’afegir el seu nou senzill, “A contrapeu”, que ells descriuen com: “un petit regal d'estiu per als qui pensen que el regal de la vida és canviar els plans i fer-los irrellevants”. Així doncs, si teniu l’oportunitat de veure’ls en directe, aprofiteu-la, ja que no us decebran.

Un fins aviat digne del seu inici

Però això no és tot, el final de gira ja està marcat al calendari, i no serà de qualsevol manera ni molt menys. El 18 de setembre han organitzat una nit d’adéu a la Sala Bikini de Barcelona, en la que els acompanyaran Sense Sal i Jordi Ninus. Però no patiu perquè aquest adéu no durarà massa. Ja tenen nous temes en ment, i moltes ganes de baixar-los. Així doncs, de cara al 2017 ens espera una nova dosi de Màia, que de ben segur ens sorprendrà amb alguna novetat.