Sabor de Gràcia
Arribar després d'un bon sopar al passeig marítim d'Empuriabrava, un dissabte de juliol, és garantia de trobar una bona festa. Un bon còctel en algun local amb bones vistes i el lloc ideal per aprendre idiomes i alguna cosa més. Però no, al sortir del cotxe les gralles van deixar clar que aquesta nit seria diferent. Els “Vailets de l'Empordà” ens indicaven el nostre destí amb un castell ben alt i feien el primer maridatge de la nit, un maridatge cultural amb els turistes despistats i no tant despistats.
I això només ho podia fer i amb èxit Sons del món, el festival del maridatge per excel·lència. Un cartell eclèctic musicalment parlant i que aprofita la singularitat de la seva terra, l'Empordà, per, juntament amb cellers de la zona, maridar amb un bon vi per a cada concert. En aquest cas, la tria va anar a càrrec de la Laura Masramon, que va escollir un Puntils Negre de la cooperativa de Garriguella. Una tria acompanyada d'unes paraules molt acertades: “Rumba i vi és com dir sorra i mar, dues paraules que juntes fan un espai de gaudir”.
I vam començar a gaudir amb els Merkado Negro, que van encendre el fill de llum que va il·luminar tota la nit. Les seves versions rumberes, van començar a animar el públic i van demostrar la qualitat musical que tenen. Els Sabor de Gràcia van ser uns més del públic gaudint d'aquesta banda empordanesa.
I saps que el concert anterior està acabant quan veus als Sabor de Gràcia ja amb les seves camises amb estampats i colors cridaners per indicar que ja estan apunt. I apunt estaven, i tant que ho estaven!! “Sicus, quan dura el bolo?” “Sabem quan comencem, però no quan acabem!”; i així va ser, dos hores de pur espectacle rumbero, tècnicament perfecte, amb un repertori amb grans èxits i temes del darrer disc Gitanos Catalans (Picap, 2015) que estan fen girar per tot Catalunya.
I com que parlàvem de maridatge, la Rumba maridara dels Sabor de Gràcia era la millor tria. Ells son aquella banda, que a part de tenir un repertori propi d'una molt alta qualitat, tenen el do de saber versionar grans cançons de la nostra terra. En aquest concert, “L'Empordà”, “Què volen aquesta gent?” i el “Boig per tu” a ritme de ventilador i palmes.
I per tancar aquests maridatges, teníem el públic maridat. Entre l'habitual combinació de gitanos i “paius” dels concert de Sabor de Gràcia cal afegir els “guiris” amb les seves xancletes sobre mitjons blancs i el seu color gamba habitual, un pel desorientats a l'inici (fruit d'una insolació o no), però després sense poder deixar de moure l'esquelet fins la darrera nota.
