Clownia

La fórmula de l'èxit

Pau Planas

Tercer any i tercer gran èxit. El Clownia ha trobat la línia a seguir. A cavall entre les propostes de més èxit i aquelles menys habituals ha consolidat la fórmula que ja va començar a experimentar l'any passat, apostant per l'atreviment en algunes facetes, però mantenint les apostes segures com a base de la programació.

Una vintena de grups eren eguany els encarregats de donar vida a un festival que ha sabut consolidar-se sense créixer. El Clownia segueix sent aquell petit gran festival que ha trobat la mida exacte. Lluny de les aglomeracions, es mantenen com un festival familiar, fet a mida per un poble de poc més de 3.000 habitants que difícilment podria assumir una xifra de visitants superior a les 5.000 persones que porta anualment la cita. Un festival, a més, integrat a la perfecció al municipi.

Els concerts gratuïts a la plaça del poble es consoliden i a les ja tradicionals propostes matinals, enguany s'hi sumava una primera nit de revetlla de Sant Joan amb Auxili, Pepet i Marieta i Albercocks. Era el preludi dels dos dies forts de festival, que arrancaven divendres puntualment amb Nyandú. La potència rockera dels osonencs es convertia en una teràpia contra la ressaca del matí de Sant Joan. Era aviat, la calor apretava i bona part dels assistents tot just arribaven al municipi, però la plaça ja estava pràcticament plena de fidels disposats a donar-ho tot des de bon inici. Hora de Joglar prenien el relleu tot mantenien el nivell davant d'una plaça amb ganes de festa des de bon matí.

Una petita pausa i l'activitat es desplaçava cap al recinte del festival. La calor asfixiant de la carpa no impedia un ple gairebé absolut per descobrir Animal, aquesta proposta que, sense saber gaire d'on surt, ens trobem a tots i cada un dels cartells festivalers de l'estiu. Tot i el poc rodatge, el grup ha aconseguit trenar un directe convincent, que connecta amb un públic que s'ha començat a deixar seduir per la proposta i que ja en coreja les cançons.

Els concerts més esperats, però, arribaven a la nit i tenien un nom propi: Els Catarres. El nou directe de la formació aporta poques novetats a un espectacle ja conegut pel públic, però segueix donant rendiment a una banda que demostrava per què és una de les més en forma de l'estiu. Els d'Aiguafreda portaven més públic que ningú (només La Raíz s'hi van aconseguir acostar) i sabien contagiar la seva energia en tot moment. La potència del directe era tal que deixava en una posició complicada a Doctor Prats, els encarregats de prendre'ls el relleu. Però els terrassencs no es van deixar superar per la pressió i es van treure un directe magistral. Com una autèntica metralladora anaven disparant temes sense descans, convertint Clownia en un polvorí que s'encenia al crit d'Aham sigah.

Una de les propostes més arriscades era la de Tomeu Penya, encarregat d'obrir la jornada de dissabte a la plaça del poble. Un cantant generacionalment oposat al públic del festival, però que, amb el seu humor característic, aconseguia connectar amb els joves que omplien les primeres files i amb els habitants de més edat de Sant Joan que s'ho miraven des de sota les voltes. Txarango s'havien arriscat amb el mallorquí i l'aposta els va sortir bé; igual que la dels japonesos Tex & Sun Flower Seed, que havien passat pel festival la primera nit o la de la coral infantil Safari, que arribada d'Uganda, va emocionar el públic en un dels concerts més concorreguts de la nit de dissabte. Menys reeixida, però, havia estat l'aposta de la nit anterior per l'ivorià Tiken Jah Fakoli, que no havia aconseguit connectar amb el públic, o la de Will and The People, que, amb un directe potent però excessivament llarg, van haver de combatre contra un públic que havia aprofitat per marxar a sopar.

Qui sí que convencien eren Buhos, que s'estrenaven amb un directe més treballat que en anteriors gires però amb la mateixa energia de sempre. El grup millorava la posada en escena i donava més rellevància als diferents músics. Trompeta i saxo passaven la major part del concert a primera fila, animant al públic a moure les mans d'un costat a l'altre, mentre que Pep Vila-Badal, teclista, posava veu a "Mentides de plàstic". La novetat passava factura a Guillem Solé, que més d'un cop perdia el fil de la cançó, però al públic no semblava importar-li i saltava entregat en cada tema.

Els encarregats de tancar l'edició d'enguany eren Brams, que multiplicaven la secció de vents amb una banda formada per vuit músics que donaven color a algunes de les cançons més emblemàtiques del grup. Bona part dels 5.000 assistents del festival segurament encara havien de néixer quan els berguedans van començar a pujar als escenaris, però, tot i el xoc generacional, un bon grapat de valents seguien a peu del canó per gaudir d'un directe on les cançons dels últims discos quedaven diluïdes entre grans clàssics i algunes cares B.

El concert a Twitter

Gerard ‏
@Idearelativa

Us he dit ja que Clownia va ser una passada?

||*|| Imma Mima||*||
‏@enlairada

I un any mes em xalat molt al @clowniafestival! Clownia es mes que un festival! Es un estil de vida! @txarango

Arnau Bravo ‏
@arnauBTT

Recordant vells o bells temps de la infància amb @albercocks al
@clowniafestival.

Mireia Silvestre
@12Mireia

Sens dubte el concert més emotiu de #Clownia "La música és una arma carregada de futur" #CorSafari

Ernest Garrido
‏@Ernestt_13

Tres de tres. I que en vinguin molts més. Clownia ens canvia a tots. No es pot explicar, s'ha de viure... Gràcies a tothom qui fa possible que aquesta ciutat utòpica neixi any rere any. Amunt els cors, amunt les alegries!

serra8cat||*||DUI ‏
@Serra_8CAT