Fontclara

Per una d’aquelles precioses casualitats de la vida, un dia travessant el Baix Empordà, per error, vaig agafar un trencant i vaig anar a parar a Fontclara. Els errors mai són errors, sovint són encerts. Em va captivar la pau d’aquell petit poble d’escassos 50 habitants, vinculat al municipi de Palau-Sator.

Sense tenir grans obres arquitectòniques magnificents, la bellesa de Fontclara rau precisament en la subtilesa dels seus estrets carrers; en la pau que desprèn una tarda d’estiu, allunyat de tot bullici -tot i estar relativament aprop de la Costa Brava-; en les parets de pedra repicada de les cases que el sol fa brillar com pedres precioses. Recordo l’ametller que presidia l’entrada a la placeta de l’església, algú n’havia tastat les ametlles, al terra les restes de cloves i pedres que havien servit d’esclovellador improvisat n’eren el testimoni. Jo no vaig voler ser menys i em vaig atansar a l’arbre per agafar algunes ametlles i menjar-me-les in situ. Encara eren verdes, vaig pecar d'urbanita, segurament com els que hi havien passat una estona abans. Recordo també l’església romànica de Sant Pau del segle XI que destaca per les seves pintures del s.XIII de gran valor i restaurades recentment.

Per una d’aquelles precioses casualitats de la vida, un dia navegant per la plataforma Youtube vaig topar-me amb una cançó titulada "Fontclara". No us negaré que vaig trigar mil·lèssimes de segons a fer click a l’enllaç. Una melodia suau, guitarra i veu, amb un punt de melancolia. Els Martinny’s recorden amb enyorança els estius passats a Fontclara i els pobles del voltant: Pals, Gualta, Torroella de Montgrí, Canapost, Peratallada,… Tots aquests poblets que, igual que Fontclara, són el que fan que l’Empordanet de Josep Pla, brilli amb llum propia.