Maria del Mar Bonet i Borja Penalba
La llarga cua a fora del monestir de Banyoles ja anunciava que el concert programat pel festival (A)phònica seria tot un èxit. I així va ser: Maria del Mar Bonet i Borja Penalba van atreure tantes persones que les voltes i capitells es van haver de convertir en llotges improvisades. “Els dos compartim la passió per cantar”, afirmava la cantant mentre Penalba l’acompanyava amb una suau melodia.
El recital va començar amb un homenatge al seu compatriota, Ramon Llull: “Cantar-lo és estar un poc amb ell”. Per a fer-ho, van escollir dues cançons del disc Amic amat (Picap, 2004) de la mateixa Bonet. El següent bloc de cançons també va anar dedicat a una artista: Maria Mercè Marçal. En aquesta ocasió, en canvi, l’homenatge va incloure tant cançons amb lletra de la poetessa com d’altres del panorama musical català. “Una gran dama” deia Maria del Mar Bonet abans de començar una versió a capella de la tradicional "La dama d’Aragó" que va ser molt ben rebuda pel públic.
"Em dius que el nostre amor" del poeta Joan Vergés i musicada per Toti Soler o "Petita festa" (versió catalana d’un poema xinès) van ser algunes de les altres cançons que van ressonar pel claustre durant la tarda. Menció especial per "No puc dir el teu nom", on es van produir uns canvis de rol molt ben rebuts pel públic: Maria del Mar Bonet va passar a fer l’acompanyament mentre que Borja Penalba es convertia en la veu cantant de la cançó. El públic va gaudir tant de la interpretació que va esclatar en aplaudiments abans que la peça s’hagués acabat. Els dos cantants van decidir tancar el cercle i acabar el concert amb una versió musical de versos de Ramon Llull.
“De matinada han trucat, són al replà de l’escala” va poder cantar Penalba abans que el públic comencés una gran ovació que només es va acabar amb l’arribada de la tornada de la cançó. Amb les últimes notes de "Què volen aquesta gent" es va tornar a produir l’esclat del públic, que va acabar dret. Encara amb l’emoció a flor de pell, un espontani va demanar la cançó "El Pi de Formentor." Més espontània encara va ser la resposta de Maria del Mar Bonet: “abans li he dit al Borja que segur que ens demanarien aquesta cançó. Sempre que vinc a Girona me la demanen”. I entre rialles va començar una cançó que també ser molt agraïda.
Després d’una hora i mitja, el públic encara no en tenia prou i ja va rebre amb aplaudiments la pròxima cançó i Himne de Mallorca: "La Balanguera". “Visca la Terra” es va sentir entre el públic. “I lliure!” exclamava ella. A partir d’aquí les notes van començar a fluir i la lletra es va convertir en un himne que el públic cantava. Ella va decidir aixecar-se per cantar-la i aquesta decisió va ser copiada per la gent. Tot va anar in crescendo fins al final: última estrofa cantada per tots els assistents a plena veu i drets i Maria del Mar Bonet sense micròfon i com una espectadora més. Pell de gallina i llàgrimes a parts iguals. Tal com li deia un espectador al final: “Gràcies”.
