El Petit de Cal Eril
La pluja que havia caigut insistentment durant tota la tarda no va espantar els seguidors d'El Petit de Cal Eril. Ni tant sols la intensa calamarsa de poc abans del concert els va fer enrere. I és que l'ocasió mereixia passar per alt les inclemències meteorològiques. El de Guissona tornava als escenaris després d'uns anys de repòs del seu projecte en solitari i ho feia amb un nou disc acabat de sortir del forn: La força (Bankrobber, 2016).
El claustre de Sant Domènec es convertia en un petit refugi. Un refugi contra el temps i, sobretot, contra el col·lapse que viu la ciutat de Girona pel Temps de Flors. Un espai on poder agafar aire tot deixant-se seduir per les noves composicions de l'artista. Fins i tot la pluja semblava donar un respir momentani. I en aquest ambient de tranquil·litat enmig de la tempesta, El Petit de Cal Eril s'hi sentia d'allò més còmode. Els més petits corrien pel centre del claustre tot perseguint alguna pilota, alguns de més grans s'ho miraven a peu dret i cervesa en mà, altres no es perdien detall asseguts a la seva cadira.
Les cançons de La força anaven sonant, fent-se amb tot el protagonisme del concert. Joan Pons donava el tret de sortida amb "El cap", la peça que obre el treball, i l'anava desgranant fins a arribar a "L'adéu". Cap peça antiga, cap interrupció i només algunes presentacions. Era el dia del nou disc i sobre aquest estaven centrades totes les mirades. No era fins un cop interpretades totes les cançons, que el cantant decidia recuperar temes antics. Tampoc gaires. Només alguns, que servien per acabar d'arrodonir la tarda.
La pluja havia tornat a fer acte de presència i aquells que gaudien del concert des del centre del claustre corrien a amagar-se sota la porxada. Joan Pons s'havia llançat amb peces antigues, però sense retrocedir massa en el temps. Cançons de La figura del buit (Bankrobber, 2013) com "Estramoni (finis laus deo)" o "Amb tot" començaven a anunciar que el concert s'acostava al final. Havia estat curt, però encara quedava algun bis. Entre el públic, algú li demanava "Cendres", però la petició no sorgia efecte i era "Lleida frega Fraga" la cançó que servia per acomiadar la primera parada de la nova gira de l'artista.
