Crossing

Després de l'èxit del seu primer disc, 'Junts parem el temps' (Musica Global, 2015) i, sobretot, del senzill "Parem el temps" (amb més de 300.000 reproduccions a Youtube), Crossing acaben de publicar 'Desfes-te de festa' (Música Global, 2016), un treball on busquen noves sonoritats i exploren un camí diferent al que havien trepitjat amb el primer àlbum. Quedem amb ells a la biblioteca Carles Rahola de Girona perquè ens en donin tots els detalls.

Cap a on heu volgut portar la nova sonoritat de Crossing?

Ernest Pratcorona: Hem apostat per un so més actual, més modern. Hem jugat més amb l'electrònica. Teníem dues opcions: fer el mateix que havíem fet fins ara o evolucionar per fer alguna cosa diferent. Vam apostar per evolucionar i n'estem molt contents.

Joel Riu: Hem fet un pas endavant. Hauríem pogut fer un Junts parem el temps dos, que sabíem que més o menys hagués funcionat, però el cos ens demanava fer alguna cosa més.

Després de l'èxit del primer disc, el camí fàcil suposo que hauria sigut seguir per allà mateix...

JR: Ha estat un repte. Hem jugat amb aspectes que cap de nosaltres controlava. Més fàcil, segur que ho hagués sigut seguir igual.

Marina Pratcorona: Hem après molt. Ens vam engrescar a anar cap aquí i vam voler trencar barreres.

Per què us vau decidir per l'electrònica?

EP: Era un món desconegut per a nosaltres i descobrir-ho era un repte. A més, volíem fer un disc actual, com el que està sonant a les ràdios ara mateix, mirant com eren els últims discos que han fet els millors productors del món.

JR: En el sentit internacional, no del que s'està fent en el món de la música en català.

ER: I amb humilitat, òbviament! Miràvem què estaven fent els millors productors del món però no volíem fer un producte igual! Simplement miràvem amb què jugaven per fer servir els mateixos ingredients.

A Catalunya la moda va per una altra banda. Això us complica arribar al públic?

JR: És molt arriscat.

MP: Actualment, el que estem fent no hi és en català, però el que buscàvem és que, si algú està escoltant la ràdio i sent una cançó nostra, no sàpiga que és en català fins que estem cantant en català.

EP: Podríem haver fet un canvi cap al mestissatge i ens ho haguéssim passat igual de bé i haguéssim après el mateix, però ara mateix l'oferta de mestissatge en català és brutal. És la moda i és cap a on està tirant tothom. Nosaltres vam decidir tirar cap a una altra banda; ara veurem com ens va!

Moltes vegades, en el segon disc, els grups aposten per treure-li capes i buidar-lo una mica per quedar-se amb l'essència. Vosaltres, en canvi, n'hi heu afegit. Això és confiança en el projecte?

EP: Des que vam començar, la qüestió és sempre mirar de fer alguna cosa més complicada del que hem fet. No haguéssim trobat sentit a fer alguna cosa més senzilla.

MP: Si alguna cosa defineix Crossing és que el que farem de nou mai serà més fàcil que l'anterior. Ens passa amb tot, també amb els vídeos. Si amb el primer tardem un dia, amb el segon en tardem dos.

"Hauríem pogut fer un Junts parem el temps dos, que sabíem que més o menys hagués funcionat, però el cos ens demanava fer alguna cosa més"

Fa només un any que vau publicar el primer disc. Per què aquesta rapidesa?

JR: Venint cap aquí ja estàvem parlant del tercer disc!

MR: No havíem acabat el segon i ells dos ja començaven a parlar de cançons i d'idees per al tercer.

EP: És una evolució normal d'un grup que només té un disc. Amb un disc pots defensar 40 minuts de directe i havíem d'estar estirant encara de tota la nostra època de versions per acabar-ho d'omplir. Un altre disc ens donava més per escollir i per poder triar uns temes o uns altres en funció dels concerts.

JR: Aquest segon disc ens dóna un directe més potent i molt més versàtil. No hem de tirar de versions i si en fem alguna és perquè realment la volem fer, no per falta de material.

Més enllà de tenir més repertori, què canviarà en els nous directes?

JR: Ha passat de ser un directe més pensat per escoltar des d'una cadira a tenir una part més de diversió, que el públic pugui ballar i saltar. Abans això ho havíem d'aconseguir amb les versions, ara ho podem assolir amb temes propis.

EP: Abans ens deien de fer un concert de festa major en unes barraques i, ostres, defensar-ho amb el nostre repertori... Ara ens proposen unes barraques, que en tenim el maig ple, i ens ve de gust. Estem convençuts que agradarà i que la gent s'ho passarà bé.

En els concerts, sobretot a les primeres files, hi acostumeu a tenir un públic molt jove, molt més jove que vosaltres. Us hi sentiu còmodes?

MP: Molt! Ens donen l'energia que nosaltres podem acabar de transmetre.

JR: I és un públic molt lleial. El disc va sortir un dimarts i el diumenge, en el concert de presentació, ja en cantaven les lletres!

EP: Jo pensava 'Si no me la sé ni jo!'. I ells la cantaven com si fos de fa anys. Aquest públic és boníssim per al grup.

L'èxit de Junts parem el temps, us posava un punt de pressió per enfocar el nou disc?

JR: La pressió hi és tant si funciona bé com si no funciona tant. Si haguéssim tirat pel mateix camí, suposo que aquesta pressió hauria sigut més present, però en reenfocar la direcció ens hem centrat més en això que en si havíem de superar Junts parem el temps.

En aquest nou disc, parleu de diferents temàtiques, però sobretot d'amor...

MP: Això és una cosa que l'Ernest no pot evitar! És un sentimental!

EP: Romàntic, millor.

JR: Jo sempre intento que hi hagi, com a mínim, algun tema que s'escapi d'això, però suposo que a ell li és còmode escriure sobre aquest tema.

EP: No ho plantejo mai. La cançó surt, me la miro, l'ensenyo a en Joel i ell em diu: 'No hi ha molt de sucre aquí?'

JR: També és el tema per excel·lència, no crec que hi hagi cap grup que no hagi escrit sobre amor.

EP: A més, els dos discos han sortit en una època sentimentalment activa i això afecta.

"Abans ens deien de fer un concert de festa major en unes barraques i, ostres, defensar-ho amb el nostre repertori... Ara ens proposen unes barraques, que en tenim el maig ple, i ens ve de gust"