Cesk Freixas
Camallera, cançó d’autor; enmig del nodrit panorama festivaler català es vol diferenciar, allunyant-se de la música comercial i reivindicant la República de les paraules crítiques. Una de les veus que millor reflecteixen aquesta corrent és Cesk Freixas, com no, acompanyat a les guitarres per Víctor Nin.
Les cançons d’autor de Freixas parlen de nosaltres, la seva música d’una banda ens acompanya el dia a dia, seguint rutines i experiències, i d’altra, documenta la realitat que ens envolta, recordant el passat i reclamant un futur pel que cal lluitar.
“La intensitat”, del disc Protesta (Temps Record, 2014) obria el recital, amb paraules tendres tacades d’un punyent record que immediatament va captar l’atenció del públic. Seguien temes clàssics del repertori del cantautor intercalant-hi set temes del seu darrer disc, Proposta (Dmusical, 2017). Així, de la protesta a la proposta, la veu que crida, reivindica, es converteix en l’instrument per començar a actuar, a construir, a caminar; sempre mantenint el to reivindicatiu.
Versionant “El meu país la pluja” de Raimon i “La samarreta” d’Ovidi Motllor ens va oferir el lligam amb el passat de la cançó protesta, d’on prové part de la seva inspiració a l’hora de compondre. En Cesk i en Víctor van triar la rumba “La petita Rambla del Poble Sec” per finalitzar la vetllada; animant a tot el públic a compartir la cançó.
