Leiva
Les Ruïnes d'Empúries s'han convertit en els darrers anys en escenari de múltiples festivals estiuencs. La recerca d'espais emblemàtics i que dotin d'un encant especial els concerts han fet d'aquest jaciment un indret especialment buscat per programadors. Aquest cap de setmana, eren els Concerts a Empúries els que omplien el fòrum romà de la mà de Blaumut, Els Amics de les Arts, Pantaleó, Clementina i, finalment, Leiva, que diumenge hi posava el punt i final amb un concert que era tota una demostració de classe d'un dels grans noms del rock espanyol.
A diferència de tants altres, Leiva ja no necessita refugiar-se en el passat. De fet, el madrileny sembla recórrer a Pereza més per gust que per imposició. Només algunes cançons soltes ens recordaven el passat musical d'un cantant que es troba en un moment dolç. Tenia el públic entregat i el delectava amb un concert que deixava poc marge per la nostàlgia. Les cançons del nou treball -Monstruos (Sony Music, 2016)- han calat de seguida entre els seus seguidors, que les celebraven com si fossin els clàssics més esperats.
Leiva no deixava temps de respir en un concert trepidant. Només un breu 'Bona nit' interrompia un inici marcat pel seu darrer treball i no era fins acabar la quarta cançó que s'aturava un moment per reconèixer que "llevávamos días emocionados por tocar en este magnífico lugar" i prometre'ns que "trataremos de estar a la altura". Potser era només un comentari recorrent per guanyar-se el públic local, però l'espai era realment per emocionar-se. Envoltat de ruïnes romanes, el concert prenia una màgia especial.
Avançava la nit i la comoditat que transmetia el cantant a l'escenari es confirmava amb el trencament del set-list per recórrer a referents 'admirats i respectats'. "Crimenes perfectos" servia per reivindicar la influència d'Andrés Calamaro en la música del madrileny -i en tants altres artistes de la seva generació-. No era la única versió que ens sorprenia durant la nit. "Hoy estamos a gusto y, aunque no estaba previsto, vamos a seguir recordando amigos", deixava anar abans de llançar-se amb "Lo niego todo", la cançó que dona nom al nou treball de Sabina, produït pel mateix Leiva. Entremig, un dels únics moments de pausa del concert, amb el cantant sol enmig de l'escenari i interpretant una despullada "Vis a vis".
Les llicències s'acabaven aquí i "Monstruos" ens retornava a l'últim disc, que tornaria a esdevenir protagonista al tram final, només amb dues interrupcions per recuperar unes celebrades "Como lo tienes tu", de Pereza, i "Terriblemente cruel", del seu segon disc en solitari. I sí, en l'últim bis, no hi podia faltar una darrera mirada enrere per portar l'apoteosi més absoluta de la mà de "Lady Madrid".
