Los Guardians del Pont
Quim Mandado, Joan Cardoner i Martín Rodríguez són història viva del rock dur a Catalunya. Tres músics infatigables i indomables que, després de més de trenta anys de carrera, segueixen al peu del canó, fidels al camí que mai han volgut abandonar. Ara al capdavant de Los Guardians del Pont, ens demostren que l'escena del rock i el heavy a Catalunya encara és viva i va més enllà del record nostàlgic de Sangtraït. "Ens agrada fer molt soroll, fem el que volem", canten, com a carta de presentació, en el seu nou treball. Sempre ho han fet així. Amb aquesta declaració d'intencions començaven el concert de presentació a La Mirona.
"Anirem barrejant-hi cançons més conegudes, així no us avorrireu tant" ens avisava Mandado només començar, abans de la primera concessió a Sangtraït. Aquestes concessions, però, arribaven amb comptagotes, distribuïdes estratègicament al llarg de les dues hores de concert. Suficients per saciar la gana de Sangtraït del públic, però les justes per deixar clar que, aquella nit, el protagonisme era per Guardians. I és que després d'uns anys de recuperació d'aquell llegat ara el trio empordanès vol tornar a mirar endavant, deixar enrere els homenatges i el passat i reivindicar-se com un grup de present.
De seguida tornàvem a ser de ple en el repertori de Guardians, a cavall entre el nou disc, Camí d'hiperbòlia (Dismedi, 2017), i Sancta Sanctorum (Picap, 2013). La contundència de "Besiers, 1209" deixava lloc a una balada marca de la casa, "L'oblid", una de les peces més dures i, alhora, tendres del nou treball. Desgranaven amb calma les peces d'un disc que manté el seu segell inconfusible, passejant-nos entre referències històriques, bruixes, crítiques als deus i balades reflexives. Cent per cent Guardians.
Martín Rodríguez no tardava a fer-ne de les seves i guanyar-se el públic amb exhibicions i solos de bateria d'aquells que només ell és capaç de fer. La nit, però, començava a arribar al final i "Lliures com l'alè del vent" donava pas als bisos, que s'encetaven amb "Dibuixos en la bòria". I, ara sí, reton a Sangtraït amb dos clàssics de clàssics. "El guerrer" feia embogir el públic i les primeres notes de la guitarra de Joan Cardoner introduint "El vol de l'home ocell" acabaven de portar l'apoteosi a La Mirona.
