Ariana Abecasis
Presidida per un gran piano de cua negre, i amb cortines de vellut, un escenari al mateix nivell del públic retallava les distàncies i aportava un ambient d’intimitat i complicitat que ens atancen als artistes de la nit.
Una Ariana riallera ens rebia i ens introduïa al seu món des de la primera cançó, confessant que en aquella sala va fer el seu primer concert com a pianista, unes parets que l'han tornat a acollir aquest cap de setmana per veure-la créixer i delectar-se de la seva música.
De costums, les primeres cançons ens donen pistes sobre com serà la resta del concert. Un acompanyament de baix, teclat, guitarra i bateria són els aliats del piano i la veu. Ella, d’esquena al públic, però amb la posició de voler-nos mirar de tant en tant, com qui no vol passar vergonya, però alhora saber qui hi ha més enllà de la primera fila.
Ens canta sobre la llibertat, els esquemes, la filosofia, el cel, ... Perduda entre els matisos d’un estil que s’estén des de Coldplay fins a The XX, amb sons experimentals i sons de sempre, amb una veu que no crida però que s’alça de tant en tant per ballar i córrer lliure.
Sonen “Si vens jo vaig” o “Serpentines”, pertanyents al seu últim treball a l’estudi, Philosophades (Autoeditat, 2015) i algunes amb regust i records d’Argentina, que es van dissoldre i dedicar entre el públic. Era sens dubte un concert proper, com si fóssim a casa.
I entre tema i tema, amb aquesta delicadesa i aquests canvis sobtats, ens fa veure l’art musical com una disciplina no gens complicada, que tan sols s’ha de deixar brotar des de l'ànima cap enfora. Amb una veu d’aquestes subtils i dolces que tenen el poder de fer-nos pessigolles i alhora de tranquil·litzar, donant pau, en una tessitura i to amb els quals podríem classificar com, la nova Birdy catalana.
Els aplaudiments es fan més intensos i s’acosta el final. L’última, mentre s’adreça a nosaltres i ens convida a xerrar després del concert a la cafeteria del pis inferior. Ens tracta amb confiança, d’amics, d’artistes que, no s'acomiaden, sinó que esperen coincidir en algun altre escenari.
