Sense Sal

S’intuïa nit gran a Faktoria i per diversos motius. El primer, perquè la històrica sala del Vallès baixava les seves persianes definitivament. Una sala que ha estat referent de la festa a Terrassa, que ha sobreviscut diferents generacions de públic i que ha alçat i posicionat grups al més alt nivell (recordo aquí concerts mítics de Kayo Malayo o La Pegatina amb totes les entrades exhaurides).

Dissabte, doncs, s’unien tres cables que van fer esclatar la bomba: l’última nit de Faktoria, la primera dels Sense Sal i un públic entregadíssim. Els terrassencs porten moltes nits a les seves espatlles però, d’alguna manera, van estrenar-se en una lliga superior: la que està reservada als grans grups, amb platees corejant totes i cadascuna de les seves cançons (també les més noves) i una comunió total que va esdevenir un ritual dins l’univers salat.

Públic de totes les edats i procedències omplia a poc a poc la sala fins que van començar a sonar les primeres notes i aquell ‘Només tenim la veu, només tenim cançons…’ es va anar convertint en l’himne de tots els que érem allí. Començar amb el nou single "És aquesta nit" té quelcom d’arriscat i d’atrevit, però, tenint en compte que tothom s’ho sabia des de l’inici, és senzillament començar de forma explosiva. "Huracà", "Brilla salvatge" i "‘Crida amb mi" van continuar amb un ritme imparable i frenètic, amb bombos a negres en les pauses o amb mans alçades que demanaven més i més. Després de fer-nos corejar a una sola veu allò de ‘la sort és per als covards’ i ‘agafo la moto i vinc a buscar-te’, és moment de posar encara una cinquena i una sisena marxa: "Constel·lacions" en directe és una autèntica festa (amb vents d’aire balcànic!).

Tot seguit, i perquè tenen molt clars els tempos i el que el públic podem aguantar, moment per degustar els jocs de veus (magnífic duo el que formen Alícia Rey i Nasi Cabanes, i menció especial al suport vocal que fan Cristina Martínez, Ana Moya i Salva Cañadell) i per veure’ls en registres que recorden més el que eren fa uns anys. Però no patiu: Sense Sal venen per ser un dels noms d’aquest estiu i ho van demostrar convertint Faktoria en una gran discoteca amb ‘Fins que surti el sol’, on van fer pujar Carlos Sadness a l’escenari per acabar de posar la cirereta al pastís. A partir d’això, tot només podia anar a més: coreografies molt ben aconseguides, un "Vine’m a buscar" que et transporta directament al pop més trencador dels 80 per obrir els bisos; i "Tinc un nou pla" per viure un momentàs cantant de viva a veu i eliminant qualsevol línia que pogués existir entre nosaltres i l’escenari.

"Senyor Morse" va omplir l’escenari d’amics dels de tota la vida per ensenyar-nos una coreografia que tots tenim apresa i que es converteix en un ritual. Al final, vam viatjar a ritme d’una versió de "Quiero tener tu presencia" (no us avançaré res, però si éreu fans d’aquell ‘Numa numa yei’, aquesta us encantarà) i vam arribar a port. Ara sí, com no podia ser d’una altra manera, els acords de "Mira’m als ulls" sonaven amb tota la força èpica i tots passàvem de l’assaig a la catarsi última per entonar el "només tenim la veu" més alt. Punys enlaire i deixant-nos la pell tant a dalt com a baix de l’escenari, abans d’un breu medley que va ser el preludi d’una ovació monumental. Foto de família, cues molt llargues a la paradeta (fa impressió veure els CDs un al costat de l’altre i veure com han lluitat tot aquest temps) i temps per parlar-ne a fora i agafar aire. En una nit boja, poques coses coherents es poden dir. A l’Alícia Rey, només em va sortir dir-li: “heu fet una cosa molt bonica.” I és cert. Però a més és gran, és contundent, és treballada, és felicitat i és de veritat. I es mereixen que el món els torni tot allò que ells s’han deixat. Dissabte només tenien la veu, i quina veu. Avui tenen centenars de persones que van sortir de Faktoria amb els ulls brillants i un somriure, i la il·lusió de créixer i fer les coses (tan) ben fetes. Parafrasejant-los: us volem conèixer trenta-cinc mil cops!

Nota: el dia del concert i en el moment de redactar aquesta crònica se'ns va informar que era l'última nit de Faktoria. Ara han anunciat que no és així i que el concert de Doctor Prats es farà, una molt bona notícia. Tanmateix, he decidit mantenir la crònica sense canviar una coma per respecte al que es va viure aquella nit.