A Prats la gent surt tard de festa

Que la gent de Prats de Lluçanès surt de festa tard ja ho sabíem abans de pujar i ho vam confirmar a l’arribar i aparcar sense gaires problemes. No ens va sorprendre, doncs, entrar i trobar-nos un pavelló molt lluny d’omplir-se. Però al veure que la presència dels Antídot, amb guitarrista pradenc, no era suficient per anar arrossegant públic, vam començar a intuir que l’assistència no seria la d’altres concerts anys enrere al pavelló. Concerts com el d’Obrint Pas el 2007, en el punt més àlgid de la carrera del grup del País Valencià abans de la seva aturada. Aquell concert, i tants d’altres a Prats, també el va organitzar l’Ateneu Lokal, que dissabte celebrava el seu 25è aniversari.

A nivell musical la nit tenia un al·licient especial: veure com Brams traslladaven al directe les cançons del seu disc Demà (Autoeditat, 2017), que feia tot just un dia que s’havia publicat i que incorporava més elements de post-producció que mai. Igual d’interessant va ser veure com reaccionava el públic amb aquestes cançons. El principi no va ser gaire esperançador. Els de Berga, que tocaven a 20 minuts de casa, van començar amb “Tants cops com ens mateu”, que va passar pràcticament desapercebuda, com si el públic que no estava atent a l’escenari no s’hagués adonat que el concert havia començat, al no reconèixer la cançó.

Però només va caldre que sonessin els vents de “Consell d’enemic” perquè la gent reaccionés i omplís les primeres files. A partir d’aquí, en la primera part del concert Brams va blindar cada novetat del disc intercalant-la rigorosament amb un dels seus temes més mítics. Així, ningú no va desconnectar en cap moment del concert i els qui havien fet els deures van cantar les tornades d’algunes de les cançons noves, que intentaran fer-se un lloc entre les més esperades pels fans.

Els Ebri Knight tampoc no van decebre. Sense sorpreses, van repetir el directe que els ha portat per tot Catalunya durant els últims dos anys i que tan bé ha connectat amb el públic. Semblava que a Prats costaria una mica quan, després de tres intents, Arnau Aymerich no va quedar satisfet de la resposta del públic al demanar-los que fessin soroll. No hi ajudava l’absència dels Ebri Hools, de la seva pancarta i de la seva pirotècnia habitual.

En canvi, pràcticament tothom, des de l’escenari fins a la taula de so, va seure a terra enmig de "Conte Medieval" quan ho van demanar els del Maresme, per acabar saltant al final de la cançó. El mateix va passar amb l’olla gegant que es va formar al tram final de concert i que va acabar ajuntant, en pocs metres, fans habituals amb públic que semblava que era el primer cop que ho feia (tant escoltar els Ebri Knight com saltar a una olla).

S’anava fent tard i tant al final del concert d’Ebri Knight com durant el de Xeic!, les primeres files van anar recuperant mica en mica un aspecte més semblant a l’inicial, després d’haver arribat a aplegar més de 600 espectadors quan Brams eren a l’escenari. I és que “amb l’excusa de la feina o dient que estàs cruixit”, com diu Titot a “Llarga joventut”, molts dels assistents van anar fent camí cap a casa.