Els Quicos & La Lira Ampostina

Dissabte, l'Auditori de Barcelona es prepara per a rebre un nou concert del Tradicionarius. Aquesta nit, es celebren els 30 anys del festival amb la unió sobre l'escenari de dos referents musicals de les Terres de l'Ebre: Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries amb una de les bandes musicals més importants del territori, La Lira Ampostina.

A les 21:55 h, la sala Oriol Martorell és gairebé plena. Entre el públic s'hi mescla gent sobretot de l'Ebre i Barcelona. Tothom aplaudeix amb entusiasme quan els membres de la banda surten a l'escenari. Saben que aquesta nit, com fa dies que es diu, hi haurà un transvasament de bona música. Quan els 95 músics es troben ja sobre l'escenari preparats per a començar a tocar i s'ha presentat el concert, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries o com els coneixem popularment, Els Quicos, apareixen sobre l'escenari, disposats a fer-nos passar una bona estona de música, reivindicació i com no podia faltar en el seu peculiar estil, humor.

Comencen donant la benvinguda, però no ho fan només als assistents a l'Auditori, sinó també a tots aquells que volen entrar al país per escapar de coses horribles i no poden. D'un cant als refugiats del seu últim treball No tinc diners (Discmedi, 2017), passarem a recordar cançons de treballs anteriors com ara "La Font del moro" o "Lo fandango dels adéus". Amb jotes i fandangos viatgem cap a l'Ebre, cap a les seues tradicions, música i cultura. Viatgem i reivindiquem el territori i la cultura, les nostres paraules i les nostres festes, allò que ens fa ser com som i el sentiment de pertànyer a una terra que estimem. Perquè això porten vint anys fent Els Quicos, cantant perquè la cultura popular es mantingui i reivindicant les injusticies contra el territori. Igual que ho fan altres companys, com Pep Gimeno 'Botifarra' que des del País Valencià també canta perquè la cultura valenciana no mori. Amb ell, van gravar un treball del qual es canta una havanera aquesta nit: "Havanera de canyes i fang", per mostrar que ens uneixen moltes coses amb els valencians, una altra reivindicació que no és nova.

El concert manté durant un estil desenfadat, divertit i reivindicatiu que aconsegueix un to solemne gràcies al gran grup de músics que hi té al darrera. Però a aquests músics també els toca descansar. Hi ha diferents peces de No tinc diners que seran interpretades només per la formació de folk ebrenca, que més cap al final tornarà a comptar amb l'acompanyament de la banda ampostina. Però el concert no pot acabar sense que sone "Es cantava i es canta", aquell famós «De Roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo» ja tan popularitzat pels Quicos. Es nota que és un tema ja ben arrelat dins l'imaginari ebrenc quan el públic hi col·labora cantant, seguint el ritme i aplaudint amb efusivitat al final de la cançó mentre el peculiar grup surten de l'escenari. Avui no faran més cançons, «a no ser que el públic en vulgui més».

La banda de La Lira es queda sola i el seu director, Octavi Ruiz en pren la paraula per reivindicar la importància de la música de banda i tocar una peça sols. Els Quicos tornen a l'escenari per interpretar el tema que dona nom al nou treball "No tinc diners", inspirat per la crisi i la "Cançó dels escolans" de Joan Moreira. Es preparen per a marxar de l'escenari un cop més, però no poden. No encara. Falta una cançó més. Falta aquell tema que és ja un himne a les Terres de l'Ebre perquè parla d'una cosa tan nostra, tant part de la nostra historia, com és la versió de la cançó de Josep Bo, "Lo Carrilet de La Cava".