Steve Hackett
El Gran Teatre del Liceu preparava el seu escenari per acollir a un artista internacional de renom Steve Hackett, en el marc del Suite Festival. Amb la platea plena i els pisos de dalt igualment, es notava l'esperat i buscat que era el concert.
L’escenari lluïa un piano i la part de percussió, mentre tothom s’anava asseient i es formava una calma tranquil·la i expectant. Quan per fi es van fondre els llums, van sortir. El concert va començar amb temes de la seva última etapa com a artista en solitari, amb més cançons que de costum, en honor a la presentació del seu nou disc The Night Siren (InsideOut Music, 2017) que sortia a la venta al dia següent.
Acompanyat per artistes conegudíssims, com Roger King al teclat, Nick Beggs al baix i Gay O’Toole a la bateria. Interpreten “El niño”, “In the skeleton gallery”, i “Behind the smoke” en honor als refugiats.
El públic roman assegut a les butaques del teatre, però no sense seguir la música, amb el cap, amb les cames repicant el terra, amb somriures de delit únic per la música, pel só psicodèlic i la guitarra del que, un dia fou part de Genesis, un gran grup que marca una època dels 70.
Ens regalen “Shadow of the hierophant”, una cançó que va compondre juntament amb Phil Collins i Mike Rutherford, també antics integrants del grup. La següent etapa del concerts es centrà en aquests anys de la seva vida en que anava de gira amb Genesis, i interpreta les cançons de Wind & Wuthering (Atco Records, 1976), l’últim treball que va gravar amb ells, i del que enguany fa 40 anys de la seva publicació.
Cançó rere cançó ens van sorprenent, amb aquelles llums liles i verdes que van acariciant tota la façana de reblons, antics i recargolats del Liceu. I amb l’inesperat “Inside & Out”, Hackett treu la pols a un tema inèdit que a última hora van decidir no incloure al cd, i que finalment van incloure a l’EP Spot the Pigeon (Charisma Records, 1977) , i que ha inclòs al set-list dels seus últims concerts.
Treu la guitarra clàssica i ens il·lumina amb un a lenta, “Blood On The Rooftops”, que comença sent un solo amb un sol focus, ell com a protagonista i la resta de l’escenari en blanc i negre. I que poc a poc es va animant per acabar fent cantar al bateria. La gent no s’ho creu, s’aixeca i aplaudeix, incapaç de quedar-se quiets i contenir l’emoció.
Per finalitzar, posen la cirereta del pastís amb els temes més famosos de la primera etapa de Genesis, acompanyats per la veu característica de Nad Sylvan. Què més es pot demanar? Un concert rodó. Acaba l’actuació i les llums s’encenen. No tarda en sentir-se la veu dels qui, encara no es creuen haver vist ressorgir part de Genesis, un grup que va marcar la seva joventut, i que per una estona ha tornat a estar viu.
