Les Kol·lantai

Cultura i feminisme com la clau dels pobles per fer possible les transformacions socials. Amb aquesta premissa s’inaugurava la 22a edició del Festival de Cançó d’Autor Barnasants divendres passat al Teatre Joventut de l’Hospitalet. Amb el teatre ple de gom a gom, el quartet vocal format per Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal, sota el nom de Les Kol·lontai, presentava l’espectacle Cançons violetes, cançons feministes per la llibertat i la igualtat. El grup, un projecte especialment creat per al festival, és un clar homenatge a la revolucionària Alexandra Kol·lontai, en el centenari de la revolució russa, i a Violeta Parra, símbol de les lluites feministes i referent de la cançó xilena i llatinoamericana, amb motiu del centenari del seu naixement.

El públic xerrava mentre esperava que comencés el concert. A l’escenari diferents focus il·luminaven tímidament la decoració minimalista escollida per a l’ocasió; al centre, quatre cadires, cadascuna amb una guitarra al costat, estaven a punt per acollir música en clau de dona. Les Kol·lontai van sortir trepitjant fort, les quatre veus perfectament afinades amb diferents accents del català es fonien per deixar assaborir cada tros del nostre territori. En aquest camí van destacar “Lo fandango del compromís” entonada per Montse Castellà amb gust ebrenc, i “Qui” de la veu radiant de Meritxell Gené amb vistes a ponent. La química es palpava entre les cantautores que, lluny de contraposar-se, es complementaven buscant aproximar a través de les notes la lluita per la llibertat i la igualtat des de diferents visions del feminisme.

El cos del repertori era inèdit fins ara, compost per la causa, amb adaptacions poètiques i, sobretot, amb un missatge reivindicatiu i carregat d’esperança. Entre cançó i cançó, poemes i textos de diferents autores femenines es van llegir convidant a la reflexió més profunda. L’amor entre dones més revolucionari també va tenir el seu moment, “T’estimo quan et sé nua” de Maria Mercè Marçal era musicat per Sílvia Comes. Tampoc van faltar manifestacions, Ivette Nadal posava veu al tema “Diacrític” jugant amb els termes 'dóna' i 'dona' tot mostrant el seu desacord amb les noves normes ortogràfiques que eliminen la majoria d’accents diacrítics. La mateixa cantautora va ser l’encarregada de protagonitzar l’instant més emotiu de la vetllada amb una peça pròpia, “Cristina”, que recordava totes aquelles persones que se’n van i de qui no tenim temps d’acomiadar-nos.  

El final de la nit, però, tenia preparat el pronunciament més combatiu. “La revolució russa la van començar les dones”, amb aquesta frase Montse Castellà arrencava a interpretar “Revolució”, que es va coronar com el tema més àlgid amb llargs aplaudiments des del pati de butaques. Amb la revolta desencadenada a dalt i a baix de l’escenari, “Decidim” es presentava per Sílvia Comes com el gran dret que tenim totes i tots i, en acabar, tot el púbic dempeus va respondre amb un sonora ovació. El Barnasants donava el tret de sortida amb les dones com a protagonistes absolutes.