Xavier Baró i Renaldo&Clara
Un clima íntim i acollidor inundava la sala quan un tímid focus va il·luminar l’escenari. Un fil de veu dolç i melancòlic va fer avançar els espectadors fins davant d’aquella figura femenina, d’aparença càndida i innocent, que guitarra en mà arrencava per transportar el públic en la més minimalista tranquil·litat musical. Renaldo& Clara encetaven la nit divendres passat a la Sala Apolo 2 dins del Festival Connexions. El grup de folk-pop lleidatà va saber captivar aquell petit públic amb les seves dolces melodies, plenes de detalls i matisos, i crear un “llindar absolut”, nom que precisament porta per títol una de les noves cançons que han compost i que no van dubtar a fer sonar. Els de ponent van repassar temes dels seus dos anteriors EP, Renaldo& Clara (Quadrant, 2009) i Lilà (Elefant, 2012), del seu últim disc Fruits del teu bosc (Bankrobber, 2014) i també van fer un tast de noves cançons que tenen entre mans. El moment més divertit de la nit va arribar quan sonaven els primers acords del tema “Al final de les mans” i la cantant no podia contenir les ganes de riure, apocat i contagiós, conseqüència d’un gest amb el teclista del grup. Amb un ambient encara més proper que al començament, Renaldo&Clara s’acomiadaven, però només per uns minuts, amb la cançó “Els dies s’allarguen”, perfecta per recordar l’estiu en un inici càlid de tardor.
La nit consistia en un triple concert: el grup Renaldo& Clara, el cantautor Xavier Baró i una actuació conjunta per presentar en primícia un EP que ha unit els esforços i la música dels dos lleidatans. Arribava, doncs, el torn de l’almacellenc Xavier Baró, acompanyat de Víctor Verdú al piano, que presentava el seu nou àlbum I una fada ho trasmuda (La Llàntia/Satélite K, 2016), després de l’èxit del treball Allau d’estrelles solitàries (La Llàntia, 2014). El so de la música tradicional catalana lligat a la contemporaneïtat ressonava tòrridament a la sala. L’amor des del punt de vista més literari i els conflictes humans arribaven al públic en forma de cançons, i es submergien en la més màgica de les poesies, i és que allà davant hi havia un experimentat artista que no deixa indiferent ningú. “Per les aigües de Dublín” i “Desbordament” van arribar amb turbulència i tendresa, seguides del més encegat amor “Vora un dolmen”. Cada melodia de Xavier Baró commou qui l’escolta, i cançons interpretades de forma futurista com “El nen d’Hiroshima” van fer que el públic familiar allà aplegat quedés amb la pell de gallina; denúncia social i màgia quedaven units en un final de lluminositat sonora colpidor.
Xavier Baró i Renaldo&Clara acomiadaven junts la nit presentant dues cançons del seu EP. Els temes escollits van ser “Per culpa de dormir” i “Desbandada de vels”. Les veus fusionades de dos generacions de l’escena musical lleidatana van deixar la Sala Apolo 2 impregnada d’amor i nostàlgia.
