Pantaleó i Estúpida Erikah
Violí, guitarra elèctrica, guitarra acústica i violoncel. Juntament amb les veus, els protagonistes idonis d’una vesprada de diumenge. Protagonistes d’estrena: Estúpida Erikah presentava treball en directe en la Nova Jazz Cava de Terrassa, dins el cicle Terrassa Música Moderna, amb l’aforament complet i les ganes enceses com les llums blaves i roses que acolorien l’escenari.
"La tempesta perfecta" foren els primers acords en directe de 300 mil·lisegons per a crear un record (Petits Miracles, 2016), el quart treball de la formació. El caire acústic del seu so fou apreciable des del primer compàs, i la base càlida de violí i violoncel i guitarres puntejades, la clau de les noves obres dels músics terrassencs que descobriríem en viu. Lluís Bòria, cantant, guitarrista i compositor de la formació, confessava que era una presentació especial, i que seria un concert tranquil, molt recomanable per viure individualment. I així, com qui no vol la cosa, l’atenció fou plena, i el silenci increïble: asseguts omplint la sala, semblava que només hi fóssin els quatre músics i els seus instruments.
Suavitat, calidesa, calma, jocs de corda i paraules sobre amor omplen les notes dels Estúpida Erikah. Tocaren sobretot les noves peces, però també recordaren clàssics com "1, 2, 3 Diumenge" i feren una versió que anomenen "El Timbaler del Bruc" malgrat ser en anglès. "Les ones del desig" acaronaren el silenci, i amb "Quan acaba en un descosit" ens agraïen la quietud, que els feia sentir com si toquessin en la intimitat. Les guitarres s’entreteixíen amb la veu de Bòria, que tocava i cantava amb els ulls clucs. "Els àngels ploren així" va fer pujar l’energia i el tempo, tothom en cantà la tornada i la tranquil·litat es trencà, fins que entraren bateria i baix, generant un crescendo increïble que donava per encetada la tornada als escenaris.
Uns començaven i els altres s’acomiadaven. Pantaleó havia escollit la cita a casa per dir adéu al seu any de gira amb el Reina Victòria (Música Global, 2015). Cadires fora i tot l’espai de la Nova Jazz Cava per a un canvi de tempo i un estil més de pop-rock amb bateria ferma, teclats i baix per a crear un so consolidat, valent i personal. "Rita, rock i imagine" va avivar les primeres files, que cada cop ballaven amb menys vergonya, i la tranquil·litat d’abans s’havia esfumat per complet.
Alguna sorpresa per acabar d’arrodonir la nit: els terrassencs ens van deixar fer un tastet del que serà la seva nova proposta, que ja els impacienta enregistrar i compartir. "Faquir", "Mal Humor" i "Yuhmi" es van confirmar com als temes amb més connexió amb el públic, que al final ja desinhibit del tot, ballava amb desig d’allargar aquella alegria contagiosa que havia omplert el diumenge de mil·lisegons per recordar.
