Manel
Dues guitarres elèctriques, un sintetitzador i una bateria. Manel sortien a totes, disposats a reivindicar la nova sonoritat de la banda. Començar amb "Les cosines" era tota una declaració d'intencions: el grup se n'ha anat cap a l'electrònica, ha sentenciat definitivament l'ukelele i cada dia se sent més còmode enfrontant-se a un públic dempeus. Però de seguida tornaven cap a una sonoritat molt més similar a la de l'última gira. Una sonoritat renovada respecte dels inicis del grup, però més elèctrica que electrònica. Arnau Vallvé es mostrava desfermat a la bateria i s'exhibia en temes com "Desapareixíem lentament" i contrastant amb l'escassa mobilitat de la resta de membres.
No és cap secret que Manel tendeixen a mostrar-se poc efusius dalt de l'escenari, però sembla que ara encara ho han accentuat més. Guillem Gisbert, garratibat davant del micròfon, mantenia aquell posat distant i immòbil que combinava amb alguna broma esporàdica. Això sí, sense perdre la cara de pòquer i sense mostrar ni el més mínim gest que es pogués acostar a una rialla. Roger Padilla i Martí Maymó -que després de la primera cançó es tornava a enfundar el baix-, tampoc es mostraven gaire més animats. A hores d'ara, però, qui més qui menys ja té superat que Manel és això, un grup inexpressiu i immòbil, però capaç de parir autèntiques obres d'art.
La llunyania respecte a aquells inicis de la banda quedaven perfectament reflectits en el repertori, on les peces dels dos primers discos brillaven per la seva absència. Només "Boomerang" en el tram inicial del concert, una renovada "Ai, Dolors" cap a la meitat i "Benvolgut" als bisos transportaven el públic cap a l'etapa ja superada de l'ukelele. El protagonisme, doncs, requeia en el nou treball, amb algunes referències a l'anterior.
El directe rocker tornava a girar en arribar al tram final, quan tornava l'electrònica amb què s'havien presentat. "La serotonina", una peça cridada a ser un dels grans èxits de Jo competeixo, posava en alerta la sala i "Sabotatge" ens portava cap als bisos. Tornaven amb "Jo competeixo", la cara més agressiva d'una banda que vol demostrar que ja no són aquells nens bons que podia semblar als inicis i que també poden treure la mala llet. "Benvolgut" i "Teresa Rampell" acabaven de completar una nit d'estrena que la pluja no va aconseguir aigualir i que va servir de presentació del festival (a)phònica. I és que després d'aquest primer tast, la cita ja es prepara per a una nova edició, que arribarà els dies 24, 25 i 26 de juny i que comptarà amb noms com Oques Grasses, Maria del Mar Bonet, Germà Negre, Sanjosex, Judit Neddermann i Guillem Roma, Mayte Martín o Micah P. Hinson, entre molts altres.
