Doctor Prats

És cert que l’aparició d’Internet i les seves conseqüents descàrregues il·legals van fer i segueixen fent molt de mal al món de la música i al de la cultura en general. Però si se n’ha de rescatar alguna cosa bona –entre cometes, bona- d’aquest desastre és que el músic ha de presentar i vendre el seu producte en directe. I això ha provocat que els directes de moltes bandes hagin sofert un creixement qualitatiu molt important o en el cas de Doctor Prats, des d’un primer moment concebre la música pensant sempre si aquesta pot funcionar o no en directe.

Una sala Bikini a vessar esperava la formació de Terrassa, que en un any de carrera es presentava a la reconeguda sala barcelonina per presentar el seu segon àlbum Aham Sigah (Música Global, 2016). Una tàctica de màrqueting sublim i una trajectòria meteòrica que els ha portat a tocar a les Festes Majors i festivals més importants de Catalunya que de ben segur tornaran a trepitjar aquest estiu, vist l’espectacle que van oferir dissabte passat per encetar la seva nova gira.

Una música tribal obria el concert i, amb una coreografia pròpia d’una tribu africana que clama al cel perquè aquest deixi anar uns quants litres d’aigua, els 7 músics sortien a l’escenari entre xiulets i aplaudiments. “Ara!”, single del seu nou disc, obria l’anomenat “festribal” que el conjunt terrassenc prometia des de l’anunci del nou àlbum. Una connexió entre públic i Doctor Prats total des del primer moment deixava entreveure una nit èpica que de ben segur els seria difícil d’oblidar.

S’ha de reconèixer que el segon treball de Doctor Prats ha adquirit una vessant molt més electrònica alhora que festiva, i això en un directe es nota. L’inici de concert va ser un atropellament descarat de la banda amb quatre o cinc temes seguits, on el mestissatge que porten per bandera es va fer notar: single del nou disc, versió d’Aspencat, un reggae del primer àlbum com “M’he trobat” combinat amb un ritme dedubstep que va fer saltar tota la sala i un rock reivindicatiu com és “Botifarra de pagès”.

El concert en si va ser un remix, no només dels seus dos àlbums, sinó de versions de tota mena: “La Macarena”, “L’estaca” o sardanes populars combinades amb un funky, cosa mai vista. No van faltar els seus grans hits com “Protagonista”, “Aham Sigah”, “Rockambolesca” o “Doctor Prats”, totes reversionades amb la intenció de crear un millor feedback amb el públic. I ho van aconseguir.

Sé que potser aquesta comparació pot ser agosarada, però Doctor Prats no ha d’envejar cap directe dels “grans” del nostre país com La Pegatina, Txarango o Els Catarres. Perquè a la Sala Bikini van demostrar –amb un espectacle mil·limètric i amb uns músics de categoria- que tenen xou per encapçalar festivals i Festes Majors de tota mena. La feina ben feta els recompensarà. Temps al temps.