Recomanacions de l’equip

El dia que vaig descobrir 'La masovera' canyera es va parar el món. Vaig investigar qui eren aquests brètols que havien versionat una cançó popular així. I resulta que en tenien un disc sencer! 'El ball de la civada', 'Margarideta', 'Baixant de la font del gat'... fins a onze temes tenien els Pastorets Rock al seu primer disc Bon cop de rock (Picap, 2006). Cançons de tota la vida prenen forma rockera d'una manera brutal. No deixeu de descobrir-los, en disc i en directe, que no ténen pèrdua!

Aquesta setmana us convido a perdre-us per París (Música Global, 2016), el segon treball discogràfic de Jordi Ninus. Un disc molt proper que gira entorn d'un únic eix vertebrador: l'amor. El motor principal que fa bategar a la societat. Des del pop-rock acústic ens fa viatjar a través de les seves vivències personals per anar fent parada en les diferents etapes que es poden anar vivint en parella. L'amor a la persona que estimes, l'amor pel teu ídol, fins i tot, el desamor. Les col·laboracions de Projecte Mut, Miquel Abras i Saiko són la cirereta final que arrodoneix un treball deliciós.

Porten vuit anys als escenaris, però fins ara no han publicat el seu primer disc. Les Absentes s'acaben de presentar amb Remena! (Autoeditat, 2016), un disc que de ben segur que no us deixarà indiferents. El grup s'atreveix a versionar cançons d'ara i de sempre però passant-les pel seu propi sedàs. Des de la infantil "Pere Gallerí" o l'havanera "La bella Lola"  fins "L'estaca", de Lluís Llach, o "La catximba", d'Umpah-pah, passant per "Musculman" o el "Remena, nena" acompanyats d'Arnau Tordera (Obeses). Amb un punt de gamberrisme i de barra, el grup dona vida a un disc sorprenent que heu d'escoltar.

Nostàlgia provocada i desgana aparent en un disc rodó. Potser el costumisme quotidià metaforitzat en metàfores fines i directes d'aquest Vida animal (Famèlic Records, 2012), us xoca per la seva cruesa estètica. Però si l'escolteu amb interès i amb les orelles ben obertes descobrireu un disc sincer, tendre i carinyós, amb melodies que sí, a vegades juguen amb un clarobscur d'emocions, però són d'allò més boniques. Per a mi una de les perles de les genialitats musicals que ha parit Osona.